Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 5.000 |
Parlat a | Illa de Pasqua |
Autòcton de | illa de Pasqua |
Estat | Xile |
Classificació lingüística | |
llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies llengües polinèsies nuclears llengües polinèsies orientals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Rongorongo |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-2 | rap |
ISO 639-3 | rap |
Glottolog | rapa1244 |
Ethnologue | rap |
UNESCO | 711 |
IETF | rap |
Endangered languages | 2520 |
El rapanui és la llengua que parla el poble rapanui a l'Illa de Pasqua (Xile), i és part del grup de les llengües polinèsies orientals, juntament amb el hawaià, el mangarevà, el maori, el marquesà, el rarotongà, el tahitià i el tuamotà. La seva estructura fonètica és típicament polinèsia, amb cinc fonemes vocàlics i un nombre reduït de consonants. Morfològicament és molt semblant al marquesà, mentre que la seva fonologia és molt més semblant a la del maori. Actualment és cooficial juntament amb el castellà a l'Illa de Pasqua.
Històricament els primers manlleus van ser del francès i de l'anglès, a partir del segle xviii, a causa del contacte amb els baleners i altres navilis europeus i americans. A partir de la segona meitat del segle xix, s'observa la penetració de lèxic tahitià, atès que aquesta llengua era emprada pels catequistes missioners i per la repoblació de l'illa amb tahitians i marquesans després de la baixada demogràfica dels anys 1860-1870, deguda a l'activitat d'esclavistes peruans i a malalties contagioses. També és important la presència de manlleus de l'hebreu i del llatí, utilitzats pels catequistes per a traduir termes eclesiàstics i litúrgics. El 1888 l'illa va ser annexionada a Xile i, com a conseqüència, va començar la influència del castellà.
Hi ha prop de 2.500 parlants de rapanui, 2.000 a la pròpia illa i la resta a Xile ("continental") i a altres parts del món. És un idioma en regressió fins fa poc de temps, en l'actualitat hi ha una comissió d'estructuració de la llengua rapanui que n'ha elaborat una gramàtica fonamental i un diccionari etimològic.