(mis) Ионесси (kjh) Ким (tyv) Улуг-Хем | ||||
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Àsia | |||
País de la conca | Rússia i Mongòlia | |||
Entitat territorial administrativa | Tuvà (Rússia), Khakàssia (Rússia) i krai de Krasnoiarsk (Rússia) | |||
Localització | Tuva (Rússia), Vall de Darhad (Mongòlia) | |||
Final | ||||
Localització | Oceà Àrtic | |||
Desembocadura | mar de Kara | |||
| ||||
Afluents | 169
| |||
Conca hidrogràfica | conca del Ienissei | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 3.487 () km | |||
Travessa | Rússia, Mongòlia | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 2.580.000 km² | |||
Mesures | ||||
Cabal | 19.800 m³/s | |||
El Ienissei (del rus: Енисе́й; mongol: Енисей мөрөн, Yenisei mörön; buriat: Горлог мүрэн, Gorlog müren; tuvinià: Улуг-Хем, Uluğ-Hem; khakàs: Ким суг, Kim sug) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món. Neix a Mongòlia i es dirigeix cap al nord per desembocar al Mar de Kara en l'estuari anomenat Golf del Ienissei. Aquest gran riu drena una gran part de la Sibèria Central, amb el recorregut més llarg seguint el Ienissei–Angarà-Selengà-Ider, d'uns 5.500 km.
El curs alt, subjecte a corrents ràpids i inundacions, recorre àrees amb escassa població. Al curs mitjà hi abunden les preses hidroelèctriques, construïdes parcialment per treballadors del gulag en temps soviètics, que donen energia a gran part de la indústria russa. La contaminació continua essent un problema difícil de corregir en aquesta àrea. Durant el curs per la taigà, el Ienissei rep les aigües de nombrosos afluents i finalment arriba a la mar de Kara en un entorn de tundra, on es manté glaçat més de sis mesos l'any.