Impremta

Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. Consisteix a aplicar tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per gravar-les als materials per compressió.^[1] Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a nous mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, o l'alt gravat, entre d'altres. Qui fa la feina d'imprimir o estampar és l'impressor o estamper.

Ell llibre imprès més antic que es conserva és el Nou Codi d'Etiqueta de Yi Gyu-bo, publicat a Corea entre 1234 i 1241. Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que en realitat la impremta de tipus mòbils procedeix de l'Extrem Orient creada per Bi Sheng, qui al segle xi ja la feia servir.^[2]

A Europa la va començar a fer servir Johannes Gutenberg cap al 1440, al Sacre Imperi Romanogermànic, com un conjunt d'innovacions en premses de cargol existents. Gutenberg va desenvolupar un sistema d'impressió complet, el que perfecciona el procés d'impressió a través de totes les seves etapes mitjançant l'adaptació de les tecnologies existents a Occident per als propòsits d'impressió.^[3]