Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Inga
 Inga edulis  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | síliqua |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Mimosoideae |
| Gènere | Inga Mill., 1754 |
.svg){kind=icon}
Inga, és un gènere d'arbres i arbusts tropicals petits, de fulla dura i fixadors de nitrogen,[1] de la subfamília Mimosoideae.
L'Inga és originària de les regions tropicals del continent americà, que en conté prop de 400 espècies. Són arbres els fruits dels quals són beines, de vegades amb polpa comestible. Les fulles d'Inga són pinnades i les flors generalment són blanques. Molts dels centenars d'espècies s'utilitzen ornamentalment.
S'han col·locat diverses plantes relacionades en aquest gènere alhora, per exemple Yopo (Cohoba, Mopo, Nopo o Parica - Anadenanthera peregrina - com Inga niopo).[2]
Les llavors es troben cobertes amb pols blanca dolça. La polpa que cobreix les llavors és lleugerament fibrosa i dolça, i rica en minerals; és comestible en estat cru.
Dins del gènere Inga hi ha unes 300 espècies, la majoria autòctones i que creixen a la regió de la selva amazònica, encara que algunes espècies també es troben a Mèxic, Grans Antilles, Petites Antilles i altres països d'Amèrica del Sud, sent un gènere exclusivament neotropical. Els arbres solen trobar-se a les vores de rius i llacs perquè les seves llavors són transportades per les inundacions.
Totes les espècies d''Inga produeixen les seves llavors en beines «semblant a faves» i algunes poden arribar fins a 1 m de llarg; en general les beines fan de 10 a 30 cm de llarg.
Els arbres poden arribar als 15 metres i són molt utilitzats per fer ombra sobre les plantes de cafè. La planta es beneficia d'un sòl ben drenat. Les flors són blanques amb una mica de verd i l'arbre pot donar fruits gairebé tot l'any.
Algunes espècies d'Inga, sobretot l'Inga edulis (comunament coneguda com «gelat de fava» o, en castellà, «guama», «guaba», «guaba de bejuco» o «paterna» segons el país o la regió) sovint tenen polpa comestible. El nom deriva del fet que el gust dels fruits de l'Inga edulis s'assembla a un gelat de vainilla.
A l'Equador, l'Inga edulis és coneguda com «guaba de bejuco» i, l'altra espècie popular d'allà, Inga spectabilis, com «guaba de machete».[3]
- ↑ Elkan, Daniel «Slash-and-burn farming has become a major threat to the world's rainforest"» (en anglès). The Guardian, 21-04-2004.
- ↑ «GRIN Species Records of Inga» (en anglès). USDA GRIN taxonomy. Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ Sotomayor i Duicela, 1995.
Previous Page Next Page
