Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Иннокентий Михайлович Смоктунович 28 març 1925 Tatiànovka (Rússia) |
Mort | 3 agost 1994 (69 anys) Kubinka (Rússia) (en) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Formació | Pushkin Drama Theatre (en) |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema |
Activitat | 1946 - 1994 |
Ocupador | Teatre Tovstonógov Teatre d'Art de Moscou Norilsk Polar Drama Theater named after Vladimir Mayakovsky (en) Teatre d'Art Anton Txèkhov |
Carrera militar | |
Lleialtat | Unió Soviètica |
Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
Premis | |
| |
|
Innokenti Mikhàilovitx Smoktunovski, rus: Инноке́нтий Миха́йлович Смоктуно́вский (nascut Smoktunóvitx,[1]rus: Смоктуно́вич), Tatiànovka, óblast de Tomsk, 28 de març de 1925 - Moscou, 3 d'agost de 1994) fou un actor de teatre i cinema soviètic i rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS (1974) i Heroi del Treball Socialista (1990). Fou guanyador del Premi Lenin (1965) i va participar en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945.[2]
Les interpretacions de Smoktunovski a l'escenari -el Príncep Mixkin al Teatre Tovstonógov, el tsar Fiódor Ioànnovitx al Teatre Mali, Ivànov de Txékhov i Porfiri Golovliov al Teatre d'Art de Moscou- van ingressar al "fons d'or" de l'art teatral rus.[3][4]
Smoktunovski va ser anomenat el primer actor intel·lectual del cinema soviètic; va interpretar els seus millors papers a les pel·lícules "Soldats" (rus: Солдаты, Soldati), "Nou dies d'un any" (rus: Девять дней одного года, Déviat dnei odnogó goda), "Hamlet", "Txaikovski" (rus: Чайковский), "Sastre de senyores" (rus: Да́мский портно́й, Damski portnoi) i en la comèdia lírica d'Eldar Riazànov "Compte amb el cotxe" (rus: Берегись автомобиля, Bereguís avtomobília).[3][5][4]