Jacques-Louis David

Jacques-Louis David

Autoretrat (1794), Museu del Louvre, París
Biografia
Naixement	30 agost 1748 París (Regne de França)
Mort	29 desembre 1825 (77 anys) Brussel·les (Regne Unit dels Països Baixos)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	grave of Jacques-Louis David (en) , B plot 184 G2 Cementiri de Père-Lachaise (cor), 56 Grave of Jacques-Louis David (en)
35è President de la Convenció Nacional
5 gener 1794 – 20 gener 1794 ← Georges Couthon – Marc-Guillaume-Alexis Vadier →
Diputat de la Convenció Nacional
Dades personals
Formació	Académie de Saint-Luc (en) Universitat de París Acadèmia Reial de Pintura i Escultura École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Lloc de treball	Brussel·les París Roma
Ocupació	pintor, polític, dibuixant projectista
Partit	Club dels Jacobins
Membre de	Acadèmia Reial de Pintura i Escultura Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Gènere	Pintura d'història, retrat, al·legoria, paisatge i pintura religiosa
Moviment	Neoclassicisme
Catàleg raonat	Jacques-Louis David catalog raisonné, 1973 (en) (1973)
Professors	Joseph-Marie Vien
Alumnes	François-Édouard Picot../... 28+
Mecenes	Napoleó Bonaparte
Participà en
5 maig 1789	Revolució Francesa
Obra
Obres destacables (1784) El jurament dels Horacis (1788) Portrait of Antoine-Laurent Lavoisier and his wife (en) (1793) La mort de Marat (1801) Napoleó travessant els Alps (1808) La coronació de Napoleó
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França, dossier [ MC/ET/CVIII/854]
Família
Cònjuge	Marguerite-Charlotte Pécoul (1782, 1796–)
Fills	Charles Louis Jules David, Eugène David, Laure Émilie Félicité David, Pauline Jeanne David
Pares	Louis Maurice David   i Marie-Geneviève Buron
Premis
Comandant de la Legió d'Honor  Premi de Roma
Signatura

Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 - Brussel·les, 29 de desembre de 1825) fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època. En la dècada del 1780 la seua cerebral aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim.

Més endavant, David va esdevenir un partidari actiu de la Revolució Francesa i amic de Maximilien de Robespierre, convertint-se en el dictador de les arts sota la República. Empresonat arran de la caiguda de Robespierre, no va tardar a alinear-se de nou amb el règim emergent, el del nou Imperi de Napoleó I. En aquesta època va desenvolupar l'anomenat 'Estil Imperi', notable pel seu ús de càlids colors venecians. Va tenir un gran nombre de deixebles que van fer d'ell el personatge més influent de l'art francès en el Segle XIX, especialment pel que feia a la pintura acadèmica de saló.