Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre

Biografia
Naixement	(fr) Jean-Paul Charles Aymard Sartre 21 juny 1905 París (França)
Mort	15 abril 1980 (74 anys) 14è districte de París (França)
Causa de mort	edema
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Residència	Laon (1936–1937) Le Havre (1931–1936) La Rochelle Meudon París
Religió	Ateisme
Formació	Lycée Henri-IV Liceu Louis-le-Grand Cours Hattemer École Normale Supérieure Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia, epistemologia, ètica, política, fenomenologia i ontologia
Ocupació	dramaturg, escriptor, escriptor polític, filòsof, periodista d'opinió, activista per la pau, intel·lectual, militant de la resistència, crític literari, epistemòleg, assagista, novel·lista, biògraf, guionista, lletrista
Període	Filosofia contemporània
Ocupador	Liceu Condorcet
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Existencialisme, ateisme, fenomenologia, filosofia francesa, marxisme i filosofia continental
Influències	Martin Heidegger, Louis-Ferdinand Céline, Emmanuel Levinas, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Karl Marx i Edmund Husserl
Nom de ploma	Jacques Guillemin
Carrera militar
Conflicte	Guerra d'Algèria Segona Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits [ GEN MSS 143]
Família
Cònjuge	cap valor
Parella	Simone de Beauvoir Wanda Kosakiewicz Michelle Vian Olga Kosakiewicz
Pare	Jean-Baptiste Sartre
Cronologia
23 abril 1980	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis
(1964)  Premi Nobel de Literatura (1940)  premi Eugène Dabit a la novel·la populista  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Grand Prize for the Best Novels of the Half-Century (en) , per l'obra La nàusea
Signatura

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX. Sartre va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme (i de la fenomenologia). La seva obra ha influït en la sociologia, teoria crítica, teoria postcolonial i estudis literaris, i continua fent-ho. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1964 tot i intentar refusar-lo, dient que sempre havia declinat els honors oficials i que "un escriptor no hauria de deixar-se convertir en una institució".^[1]

S'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura d'Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson.^[2] Autor prolífic i hiperactiu, és conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filosòfics aplegats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol i l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la Resistència el 1941 fins a la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de donar suport amb passió aquelles causes socials que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire^[3] del segle xx i va lluitar, incansablement, fins al final de la seva vida.

Sartre va mantenir una relació oberta amb la prominent feminista i filòsofa existencialista Simone de Beauvoir. Junts, Sartre i de Beauvoir van desafiar els supòsits i expectatives culturals i socials de la seva educació, que consideraven burgesa, tant en estils de vida com en pensament. El conflicte entre el conformisme opressiu i espiritualment destructiu (mauvaise foi, literalment, "mala fe") i una manera "autèntica de ser" es va convertir en el tema dominant de les primeres obres de Sartre, un tema plasmat en la seva principal obra filosòfica L'ésser i el no-res (L'Être et le Néant, 1943).^[4] La introducció de Sartre a la seva filosofia és la seva obra L'existencialisme és un humanisme (L'existentialisme est un humanisme, 1946), presentada originalment com a conferència.