Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux
	(1980)
Biografia
Naixement	21 març 1905 ; Barcelona
Mort	2 gener 1997 (91 anys); Pineda de Mar (Maresme)
Sepultura	cementiri de Montjuïc
Formació	Universitat de Barcelona ; Universitat Central
Director de tesi	Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro
Activitat
Camp de treball	Lingüística
Ocupació	lingüista, professor d'universitat, filòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Barcelona ; Universitat de Chicago
Membre de	Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg (1958–); Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1950–); Palestra ; Euskaltzaindia
Alumnes	José García López
Obra
Obres destacables	Obres destacables Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991); Onomasticon Cataloniae (1989-1997); Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957)
Família
Pares	Pere Coromines i Montanya i Celestina Vigneaux i Cibils
Germans	Ernest Corominas i Vigneaux; Júlia Coromines i Vigneaux
Premis
	(1998) Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats; (1996) Premi de la Institució de les Lletres Catalanes; (1995) Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana; (1989) Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; (1984) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; (1982) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1981) Premi d'Honor Lluís Carulla; (1980) Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; (1976) doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona; (1972) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1972) Premi Lletra d'Or; (1957) Beca Guggenheim; (1948) Beca Guggenheim; (1945) Beca Guggenheim ;

Joan Coromines i Vigneaux^[1]^[2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)^[3] fou un lingüista català. Autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, Coromines va ser un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga.

Va contribuir en gran manera al coneixement i a la divulgació de l'occità aranès mitjançant la seva tesi sobre vocabulari aranès (1931) i sobretot, molt més tard, amb El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó (1990).

↑ El seu segon cognom, Vigneaux, correspon a la forma gascona Vinhaus: i si jo no temés certa impietat envers la meva santa mare, ara que ja no li’n puc demanar llicència, ja hauria grafiat el meu segon nom com Vinyaus o Vignaus, abolint-hi la bàrbara i deformadora grafia franchimanda Vigneaux», in Perfil biográfico de Joan Coromines dins Joan Coromines. Premio Nacional de las Letras Españolas 1989, Barcelona: Ministerio de Cultura-Anthropos, DUARTE, C. i COROMINES, A. 1990.
↑ De camí visitàrem una tia de la meva mare, que havia viscut tota la vida en un poble del Comenge, a l'entrada de la Vall d'Aran, i que a penes sabia parlar altra llengua que el gascó (d'ací ve el meu segon cognom de Vinhaus, que els francesos escriuen bàrbarament Vigneaux): amb el temps vaig conversar amb ella en aquesta llengua. L'estada als Pirineus m’enllaminia, i com que acabava d'escriure el meu treball primerenc sobre el tolosenc Bertran del Falgar, vaig fer el propòsit d'aprendre l'aranès, que és un dialecte del gascó. Joan Coromines, lletra a Josep Pla (12.06.61), Epistolari i Josep Pla (Barcelona: Destino, 2001), pàg. 38
↑ «Joan Coromines i Vigneaux». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] El seu segon cognom, Vigneaux, correspon a la forma gascona Vinhaus: i si jo no temés certa impietat envers la meva santa mare, ara que ja no li’n puc demanar llicència, ja hauria grafiat el meu segon nom com Vinyaus o Vignaus, abolint-hi la bàrbara i deformadora grafia franchimanda Vigneaux», in Perfil biográfico de Joan Coromines dins Joan Coromines. Premio Nacional de las Letras Españolas 1989, Barcelona: Ministerio de Cultura-Anthropos, DUARTE, C. i COROMINES, A. 1990.

[2] De camí visitàrem una tia de la meva mare, que havia viscut tota la vida en un poble del Comenge, a l'entrada de la Vall d'Aran, i que a penes sabia parlar altra llengua que el gascó (d'ací ve el meu segon cognom de Vinhaus, que els francesos escriuen bàrbarament Vigneaux): amb el temps vaig conversar amb ella en aquesta llengua. L'estada als Pirineus m’enllaminia, i com que acabava d'escriure el meu treball primerenc sobre el tolosenc Bertran del Falgar, vaig fer el propòsit d'aprendre l'aranès, que és un dialecte del gascó. Joan Coromines, lletra a Josep Pla (12.06.61), Epistolari i Josep Pla (Barcelona: Destino, 2001), pàg. 38

[3] «Joan Coromines i Vigneaux». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors. Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Joan Coromines i Vigneaux

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.