Johannes Kepler

«Kepler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Kepler (desambiguació)».

Johannes Kepler

Biografia
Naixement	27 desembre 1571 Weil der Stadt (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	15 novembre 1630 (58 anys) Ratisbona (Sacre Imperi Romanogermànic)
Sepultura	Ratisbona
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Tübingen Evangelical Seminaries of Maulbronn and Blaubeuren (en) Tübinger Stift
Director de tesi	Michael Maestlin i Tycho Brahe
Activitat
Camp de treball	Òptica, astronomia, matemàtiques i mecànica
Lloc de treball	Ulm (1626–) Linz (1611–1626) Praga (1600–1612) Graz (1594–1600)
Ocupació	naturalista, teòric musical, cosmòleg, filòsof, escriptor, professor, físic, astrònom, astròleg, musicòleg, teòleg evangèlic, matemàtic, inventor
Ocupador	Linz, agrimensor, matemàtic (1612–1627) Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, matemàtic Universitat de Graz
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei
Alumnes	Peter Crüger, Ambrosius Rhodius i Johann Odontius
Influències	Nicolaus Copèrnic
Patrocinador	Albrecht von Wallenstein (1628–) Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (1602–1612)
Obra
Obres destacables (1609) Astronomia Nova (1618) Epitome Astronomiae Copernicanae (1619) De Cometis Libelli Tres (1619) Harmonices Mundi (1627) Tabulae Rudolphinae
Família
Cònjuge	Susanne Reuttinger (1613–1630), mort del cònjuge Barbara Müller (1597–1611), mort del cònjuge
Pares	Heinrich Kepler   i Katharina Kepler
Germans	Margarethe Maickler
Premis
(1996)  International Space Hall of Fame
Signatura

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630),^[1] va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.

Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de matemàtiques en una escola seminarista a Graz, Àustria, com a assistent de l'astrònom Tycho Brahe, matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II, professor de matemàtiques a Linz (Àustria), i un assessor del general Albrecht von Wallenstein. També va realitzar un treball fonamental en el camp de l'òptica, camp en què destacà per haver inventat una versió millorada del telescopi refractor,^[2] el telescopi de Kepler, i va ajudar a legitimar els descobriments telescòpics del seu contemporani Galileo Galilei.

Kepler va viure en una època en què no hi havia una distinció clara entre l'astronomia i l'astrologia, però tampoc no hi havia una gran divisió entre l'astronomia (una branca de les matemàtiques) i la física (una branca de la filosofia natural). Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs, motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord amb un pla comprensible que era accessible per la llum natural de la raó.^[3] Kepler descrigué la seva nova astronomia com "física celeste",^[4] com "una excursió a la Metafísica d'Aristòtil",^[5] i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil, Sobre els cels,^[6] la transformació de l'antiga tradició de la cosmologia física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal.^[7] Gràcies a la seva obra Somnium, se'l considera un precursor del gènere de la ciència-ficció.

El 1627 va publicar les Tabulae Rudolphine, a les quals va dedicar un enorme esforç, i que durant més d'un segle es van usar en tot el món per a calcular les posicions dels planetes i les estrelles. Utilitzant les lleis del moviment planetari va ser capaç de predir satisfactòriament el trànsit de Venus de l'any 1631 amb què la seva teoria va quedar confirmada.