Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 gener 1572 ↔ 19 juny 1572 Londres |
Mort | 31 març 1631 (58/59 anys) Londres |
Causa de mort | càncer d'estómac |
Sepultura | Catedral de Saint Paul |
Membre del Parlament d'Anglaterra | |
Legislatura: Parlament Paralitzat | |
Membre del Parlament de 1601 | |
Circumscripció electoral: Brackley (en) | |
Membre del Parlament de 1614 | |
Circumscripció electoral: Taunton | |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Universitat de Cambridge |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció |
Ocupació | poeta, polític, escriptor, sacerdot anglicà, compositor, traductor, advocat, jurista |
Gènere | Poetes metafísics |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Anne More |
Fills | Constance Donne, John Donne, George Donne, Bridget Donne, Margaret Donne, Elizabeth Donne |
Pares | John Donne i Elizabeth Heywood |
Parents | Jasper Heywood, oncle |
John Donne (Londres, 24 de gener de 1572 ↔ 19 de juny de 1572 - Londres, 31 de març de 1631) (AFI ['dʌn]) fou un poeta metafísic anglès[1] i clergue de l'Església d'Anglaterra.
El seu pensament més famós probablement és aquell que comença amb "No man is an island..." ("Ningú no és una illa..."), que conté la famosa frase "(...) for whom the bells toll..." ("(...) Per qui toquen les campanes..."), en què unes campanades a mort són motiu de reflexió sobre la vida, per acabar afirmant que, com que ens recorden que tots hem de morir, les campanes toquen per a tothom. Hemingway agafà aquesta metàfora i la feu famosa als països no anglòfons posant-la de títol a la seva novel·la sobre la Guerra Civil Espanyola.