John Wesley Powell

John Wesley Powell
Biografia
Naixement	24 març 1834 ; Mount Morris (Nova York) (en)
Mort	23 setembre 1902 (68 anys); North Haven (Maine)
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington
Formació	Oberlin College ; Illinois College (en) ; Wheaton College
Activitat
Camp de treball	Ciències naturals
Ocupació	explorador, botànic, geògraf, geòleg, lingüista, militar, escriptor
Ocupador	Servei Geològic dels Estats Units ; Universitat Wesleyana d'Illinois ; Institució Smithsonian ; Universitat Estatal d'Illinois
Membre de	Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1885–); Associació americana per l'avanç de la ciència ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Carrera militar
Lleialtat	Estats Units d'Amèrica
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Company professional	John K. Hillers ; Ferdinand Vandeveer Hayden ; Elias Olcott Beaman
Obra
Abrev. botànica	J.W.Powell
Família
Cònjuge	Emma Dean Powell
Fills	Mary Dean Powell
Germans	Ellen Powell Thompson; William Bramwell Powell
	Signatura

John Wesley Powell (Mount Morris, Nova York 1834 - Haven, Maine 1902) fou un soldat, geòleg i explorador estatunidenc, famós per organitzar l'expedició del 1869 pels rius Green (Utah) i Colorado, que fou la primera a travessar el Gran Canyó. Era fill d'un predicador anglès, i de petit emigrà amb tota la família primer a Ohio i després a Wisconsin i Illinois. Va aprendre llatí i grec i s'interessà per les ciències naturals, tot i que no es graduà pas. El 1855 travessà Wisconsin i el 1856 tot el marge del Mississipi. Durant la Guerra Civil americana (1862-1865) va lluitar amb l'exèrcit unionista i va perdre un braç a la batalla de Shiloh. En acabar la guerra fou professor de geologia a la Universitat d'Illinois, però el 1867 ho deixà per anar a explorar les Rocoses. Amb l'expedició del 1869 arribà fins a Wyoming, de la qual el 1871 en va fer nombrosos mapes. El 1881 fou nomenat president del US Geological Survey, càrrec que ocupà fins al 1894. Després fou cap del Bureau of American Ethnology i del Smithsonian Institution fins a la seva mort. Morí d'una hemorràgia cerebral i fou enterrat al cementiri d'Arlington com a heroi de la guerra civil. Tot i que no era antropòleg i lingüista, va fer una descripció força acurada dels amerindis nord-americans que va trobar en les seves expedicions, i va fer la primera classificació de llengües ameríndies, que serà la base de les que després faran Edward Sapir i Charles F. Voegelin i Mary R. Haas.