Josef Mengele

Josef Mengele

Biografia
Naixement	16 març 1911 Günzburg (Imperi Alemany)
Mort	8 febrer 1979 (67 anys) Bertioga (Brasil), a prop de
Causa de mort	mort accidental, accident vascular cerebral
Sepultura	Embu
Altres noms	Wolfgang Gerhard Fausto Rindón Helmut Gregor S. Josi Alvers Aspiazu
Religió	cap valor
Formació	Universitat de Múnic - medicina, antropologia (–1936) Universitat de Frankfurt
Director de tesi	Theodor Hildebrandt i Theodor Mollison
Activitat
Ocupació	antropòleg, metge escriptor, metge militar, torturador
Activitat	1939 - 1979
Ocupador	Institut Universitari de Biologia Genètica i Higiene Racial de Frankfurt del Main (1937–) Otmar von Verschuer
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1938–)
Membre de	Schutzstaffel (1938–) Der Stahlhelm, Bund der Frontsoldaten (1931–) Sturmabteilung Großdeutscher Jugendbund
Carrera militar
Lleialtat	Tercer Reich
Branca militar	Schutzstaffel
Rang militar	Hauptsturmführer
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Pares	Karl Mengele   i Walburga Theresa Hupfauer
Germans	Alois Mengele Karl Mengele
Premis
Creu de Ferro  Creu al Mèrit de Guerra  Xebró Honorífic de la Vella Guàrdia  Wound Badge (1939) in Black (en)  Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42

Josef Mengele [ˈjoːzɛf ˈmɛŋələ] (Günzburg, Baviera, 1911 - Bertioga, 1979) fou un oficial nazi de les SS, metge en el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau.^[1] Va doctorar-se en antropologia a la Universitat de Múnic, i en medicina a la Universitat de Frankfurt.^[2]

Com a metge de les SS del camp, supervisava la selecció dels presoners en la seva arribada, per determinar qui havia de ser assassinat i qui era apte per al treball forçat. També realitzà experiments amb els presoners, entre els quals era conegut com l'"Àngel de la Mort". Va servir en la 5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking al Front Oriental. El 1942, va ser ferit al front rus i va ser declarat mèdicament no apte per al combat, essent ascendit al rang de SS-Hauptsturmführer per salvar la vida de dos soldats alemanys. Va sobreviure a la guerra, i després de viure d'amagat a Alemanya, va fugir a Amèrica del Sud, on es va convertir en un dels criminals de guerra nazis més buscats.

Va morir l'any 1979. El soterraren al cementiri d'Embu, amb el nom fals de Wolfgang Gerdhard, amb la presència del seu fill Rolf.

El 1985, sis anys després, les seues restes foren exhumades. La identificació de les despulles mortals, si bé no fou concloent al cent per cent, va resultar satisfactòria per als qui el cercaven. Coincidia l'alçada, l'edat i un defecte dental.^[3]

L'any 1992, l'anàlisi de l'ADN va confirmar definitivament la seua identitat.