Karl Rudolphi

Karl Rudolphi

Karl Asmund Rudolphi (1771-1832)
Nom original	(de) Karl Asmund Rudolphi
Biografia
Naixement	14 juliol 1771 Estocolm (Suècia)
Mort	29 novembre 1832 (61 anys) Berlín (Alemanya)
Grup ètnic	alemanya/sueca
Formació	Universitat de Greifswald
Director de tesi	Christian Ehrenfried Weigel
Es coneix per	helmintologia Balaenoptera borealis
Activitat
Camp de treball	Zoologia i botànica
Ocupació	biòleg, anatomista, fisiòleg, parasitòleg, botànic, zoòleg, professor d'universitat, helminthologist (en)
Organització	Universitat de Greifswald Universitat de Berlin
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (membre estranger) (1810–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1803–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Friedrich Gustav Jakob Henle
Obra
Estudiant doctoral	Johannes Peter Müller
Abrev. botànica	Rudolphi
Localització dels arxius	Museum für Naturkunde Berlin, Archive (en) MfN, HBSB, N022 Nachlass Karl Asmund Rudolphi
Família
Fills	Julia Rudolphi
Premis
Orde de l'Àguila Roja, 3a classe

Karl Asmund Rudolphi (1771 – 1832) va ser un naturalista alemany nascut a Suècia i considerat el "pare de l'helmintologia".

Els pares de Rudolphi eren d'ascendència alemanya. Es va doctorar el 1795, per la Universitat de Greifswald, de la qual va ser nomenat Professor d'Anatomia. Va treballar en els camps de la botànica, zoologia, anatomia i fisiologia.^[1]

La seva primera gran publicació va ser sobre els cucs paràsits,"Enterozoorum Sive Vermium Intestinalium Historia Naturalis". Aquesta és la primera publicació a descriure els Nematoda. La seva segona publicació, "Synopsis cui accedunt mantissima duplex et indices locupletissima" va ser la primera a detallar el cicle de nematodes importants en humans, com Ascaris lumbricoides.

El 1810 va ser nomenat Professor d'Anatomia i Fisiologia a la Universitat de Berlin. El 1816 va ser elegit membre formal del la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

El 1821, Rudolphi publicà "Grundriss der Physiologie", on argumentava que el gènere humà es podia subdividir en espècies, no pas en races. El seu treball va precedir el racisme científic de l'època nazi a Escandinàvia.

Rudolphi va morir a Berlín el 1832, i va ser succeït a la universitat pel seu alumne Johannes Müller. Hi ha una Medalla Rudolphi per l'excel·lència científica. [1]