Kharpurt

Kharpurt

Tipus	jaciment arqueològic i assentament humà
Localització
38° 42′ 14″ N, 39° 15′ 00″ E / 38.7039°N,39.25°E / 38.7039; 39.25
Estat	Turquia
Província	Província d'Elâzığ
Geografia
Altitud	1.270 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00, hora estàndard
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	2018
Identificador	6349

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.^{[cal citació]} Estava situada sobre una roca de 350 metres a la plana de Khanzit.

Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). Els àrabs li van dir Hisn Zayt (si bé de vegades s'esmenta erròniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata (Ammià Marcel·lí), i els turcs Harput. Els francs a les croades li van dir Quart-Pierre.^{[cal citació]}

La primera vegada que apareix a la història fou el 978 quan pertanyia a Bardes Escler i s'hi va refugiar l'hamdànida Abu-Tàghlib expulsat de Mosul. Fou romana d'Orient fins a la invasió seljúcida i vers el 1100 estava en mans d'un amir anomenat Djubuk, del que, un temps després, va passar als ortúkides o artúkides.

L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a Jocelin del Comtat d'Edessa i Balduí II de Jerusalem.

Amb la partició del dominis ortúkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa i més tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.

El 1234 l'aiúbida Al-Kamil va fer una expedició contra el soldà del Soldanat de Rum i va annexar Kharpurt.

Després va pertànyer als Eretnaoğulları, a Dhu l-Kadr, als Ak Koyunlu, als safàvides, i el 1515 fou ocupada pels otomans. El governador no es va instal·lar a la fortalesa sinó a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que després fou el nom de tota la província. El 1940 només tenia 2.095 habitants.