![]() |
Aquest article tracta sobre l'estil kitsch. Vegeu-ne altres significats a «Kitsch (grup de rock)». |
Kitsch és el tipus d'art considerat una còpia inferior d'un estil existent o, en un sentit més general, qualsevol art de descarada mala qualitat i alhora pretensiós, que cau en el mal gust i la lletjor, o també a productes comercials vulgars volent ser art.[1][2]
El kitsch està associat a l'art sentimental perquè va néixer com una resposta a una gran quantitat d'art al segle xix, en el qual l'estètica artística es confonia amb un sentit del sentimentalisme exagerat o melodrama. Tanmateix, també pot ser kitsch qualsevol tipus d'art deficient per raons similars. Imita el superficial d'allò artístic quan vol semblar o resultar sentimental, elegant, teatral, o creatiu. També es diu sovint que depèn només en merament repetir una convenció o una fórmula, però sense el sentit de creativitat i originalitat mostrada en l'art genuí.
El Kitsch s'ha considerat com un producte comercial de la societat industrial que ha sigut produïda pels mitjans de comunicació de massa. Aquests productes comercials eren reproduïts mecànicament amenaçant el veritable art. Aquest terme està vinculat amb els arquetips i clixés, ja que no té una originalitat pròpia. Més tard, s'ha relacionat el terme amb l'estètica del mal gust en l'art i posteriorment ha estat reivindicat per ser divertit, retro, amb un humor involuntari o irònic.
Cal destacar, que el kitsch s'associa generalment a la cultura europea o nord-americana. Per exemple, el concepte de la cultura japonesa Kawaii és una qualitat oposada a l'ideal estètic de refinament i té un paper destacat en la cultura popular i l'entreteniment.