Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


LP

No s'ha de confondre amb LP (cantant).
Un LP

Un disc de llarga duració, elapé o long-play és un Disc fonogràfic de vinil de mida gran, i en els quals es pot enregistrar, en format analògic, un màxim d'uns 20-25 minuts de so per cara.[1]

També es pot anomenar amb les sigles LP (long-play), i a la varietat lingüística valenciana, elepé.[1]

Un disc elapé sol constar d'unes deu cançons, tot i que depèn de llur longitud. També hi ha elapés fabricats en plàstic, alumini o altres materials. Normalment estan gravats a una velocitat de 33 i 1/3 o 16 rpm.

Els primers elapés es comercialitzaren cap a 1948. Aquest tipus de disc va ser la principal manera de publicar música gravada durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle xx.

A partir de mitjan anys 80, els elapés van començar a perdre protagonisme a costa dels discos compactes, més petits i resistents. Tot i que encara són cotitzats per col·leccionistes i per part d'alguns DJ, que argumenten que mesclen millor la música amb aquest format. La indústria parla d'un renaixement durable d'aquest format com a producte d'alta gama.[2]

  1. 1,0 1,1 «disc de llarga duració». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 16 novembre 2023].
  2. Böhm, Klaus; Esser, Ralf. «Das Vinyl-Revival im Faktencheck. Come back and stay?» (en alemany). Deloitte. [Consulta: 9 juliol 2019].

Previous Page Next Page