En la inauguració del Festival Internacional de les Arts de Perth (2010) | |
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de teatre grup de música |
Camp de treball | arts escèniques |
Història | |
Creació | 1979 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | lafura.com |
La Fura dels Baus és una companyia teatral fundada a Moià[1] l'any 1979, quatre anys després de la mort del dictador Franco. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar teatre de carrer amb la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc. El nom de la companyia és originat pel fet que els membres moianesos del grup es reunien de joves en una mena d'abocador que anomenaven els Baus (topònim que prové dels balçs, és a dir, d'una balcera). La fura és un animal que furga, que cerca.
La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants. En aquella primera etapa van rebutjar les narratives lineals en favor d'una dramatúrgia fragmentària i sensorial que envoltava al públic i que ells van denominar estètica "furera", especialment a partir de la seva primera trilogia (Accions (1983), Suz/o/Suz (1985), Tier Mon (1988)). Aquelles produccions van consolidar un llenguatge propi mitjançant una imatgeria lúdica i provocativa a l'una. La imatge radical d'uns home joves amb vestit formal destruint un cotxe a Accions (1983)[2] es convertí en una icona generacional, tant per la seva audaç interpretació desconstructiva de la idea de teatre com per catalitzar els desitjos de canvi de la nova democràcia a Espanya.
En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (Mediterrani, Cerimònia inaugural Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema, Faust 5:0 (2001), discs (Krab (1995), Ombra (1999), XXX (2002)), workshops o propostes de gamificació (Game Over (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.
Dels nou fundadors, en resten cinc (Miki Espuma, Pep Gatell, Àlex Ollé, Carlus Padrissa, Pera Tantinyà) que desenvolupen de forma paral·lela nombrosos projectes individuals, en col·laboració interna o bé amb destacats col·laboradors escènics o d'altres disciplines artístiques. Profundament arrelats en el treball en equip, els creadors de La Fura dels Baus brinden un ampli marge de maniobra creativa als seus col·laboradors a partir de la cooperació i el contrast. Sens dubte, aquesta capacitat associativa ha estat una de les claus de l'èxit de la companyia.
La Fura dels Baus va néixer al final de la dècada de 1970 i es va fer coneguda arreu del món als dècada de 1980, en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'òpera.[3] La Fura en col·laboració amb l'artista multidisciplinària Lita Cabellut, posa al centre del muntatge de Le Siège de Corinthe. Des de 1992, els membres de La Fura dirigeixen projectes per separat amb el nom del col·lectiu, amb l'esperit original de la companyia més les inquietuds personals cada un dels seus membres.[4]