![]() |
Aquest article tracta sobre el quadre de Da Vinci. Si cerqueu l'òpera de Ponchielli, vegeu «La Gioconda (Ponchielli)». |
![]() ![]() | |
Tipus | pintura ![]() |
---|---|
Creador | Leonardo da Vinci ![]() |
Creació | aprox. 1503-1506 / 1507 |
Comitent | Francesc del Giocondo ![]() |
Gènere | retrat ![]() |
Material | pintura a l'oli fusta (bastidor) poplar panel (en) ![]() ![]() |
Mida | 77 (![]() ![]() |
Propietat de | Estat francès Francesc I de França (1519–1547) ![]() |
Col·lecció | Departament de Pintura del Museu del Louvre ![]() |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
1519 (Gregorià) | adquisició |
21 agost 1911 | furt (Palau del Louvre) |
1956 | vandalisme Motiu de destrucció: atac amb àcid |
30 desembre 1956 | vandalisme Motiu de destrucció: stone throwing (en) ![]() |
2 abril 2009 | vandalisme Motiu de destrucció: llançament |
29 maig 2022 | vandalisme Motiu de destrucció: empastissada ![]() |
Data | Historial d'exposicions |
1963-1963 | Mona Lisa by Leonardo da Vinci, Galeria Nacional d'Art |
1963-1963 | The Mona Lisa by Leonardo da Vinci, Museu Metropolità d'Art |
1974-1974 | Mona Lisa Exhibition, Museu Nacional de Tòquio ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | INV 779 ![]() |
Catàleg |
La Gioconda o Monna Lisa[1][2] és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.[3] És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Fou pintat entre 1503 i 1506; és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm[4] retocat diverses vegades per l'autor.[5] La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).[6] Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima,[7] està sotmès a un procés de revisió constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.
La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies[8][9] que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada.[10] Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.
A més, a la llegenda que envolta La Gioconda cal afegir-hi el robatori del 1911, les múltiples reproduccions que se n'han fet,[11] els enigmes sobre la identitat de la model o el secret del seu somriure,[10] les múltiples obres d'art que s'hi han inspirat i la quantitat de paròdies que ha inspirat; tot plegat ha contribuït a convertir La Gioconda en el quadre més famós del món, que cada any visiten milions de persones.[12]