La Granja de Rocamora

La Granja de Rocamora

Granja de Rocamora (ca)
Bandera de la Granja de Rocamora Escut de la Granja de Rocamora
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 09′ 09″ N, 0° 53′ 23″ O / 38.1525°N,0.88972222222222°O / 38.1525; -0.88972222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Granja de Rocamora
Població humana
Població	2.739 (2024) (382,01 hab./km²)
Gentilici	grangera, granger
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra del Segura -Vega Baja- espanyol
Superfície	7,17 km²
Altitud	17 m
Limita amb	Albatera Oriola Redovà Sant Isidre Coix Benferri Callosa de Segura Llanera de Ranes
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	José Rocamora Ruiz
Identificador descriptiu
Codi postal	03348
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03074
Codi ARGOS de municipis	03074
Lloc web	granjaderocamora.es

La Granja de Rocamora és un municipi del País Valencià que es troba al Baix Segura.

D'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria; el senyoriu va ocupar-lo la família Rocamora; que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l'adquirira Jaume de Rocamora, senyor de Benferri, noble d'origen català que va acompanyar Alfons X en la conquesta; el 1565 s'independitzà d'Oriola, del terme de la qual formava part; amb l'expulsió morisca va quedar despoblada; la seua església parroquial va dependre de la de Coix fins al 1602; en 1628 Felip III va concedir el títol de marquès de la Granja a Francesc de Rocamora i Maça; posteriorment el marquesat l'ostentaren els Dàvalos, els Pardo i els Agrela; a principis del segle xix la manca d'hereus de la família propietària va deixar la propietat de la terra als habitants del poble, la qual cosa explica el repartiment actual entre petits propietaris, i es va constituir el municipi de la Granja. En 2003 el PP guanyà les municipals amb 7 regidors; el PSPV i UCL n'obtingueren 2 cadascú; el recompte poblacional d'aqueix any donà la xifra de 2.039 habitants.

L'únic focus econòmic radica en el cultiu i comercialització dels productes hortofrutícoles propis de la comarca.

El reduït terme (7,2 km²) és cobert d'horta i flora mediterrània; paga la pena l'excursió al Cabeçó de la Font.

Del seu patrimoni:

• Torre Mora. Gran cub de maçoneria, que formaria part d'un conjunt defensiu. Actualment està restaurada i forma part d'una habitatge particular.
• Església parroquial de Sant Pere apòstol. Segle XVIII.

De la seua gastronomia, putxero amb farcidures (pilotes), arròs amb crosta i arròs a la grangera.