Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
La retirada
| ||||
| ||||
| Tipus | migració humana retirada grup d'humans  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Guerra Civil espanyola | |||
| Data | 1939 | |||
| Localització | Catalunya (Espanya) | |||
| Estat | Espanya | |||
La retirada, en català,[1] és el nom que defineix, als Països Catalans, Occitània i França, l'èxode republicà de 1939 que es va produir al final de la guerra civil espanyola, durant els mesos de gener i febrer de 1939. Es tracta d'un exili que s'efectua majoritàriament a peu seguint les principals rutes que condueixen a França, a través dels anomenats "camins de la retirada". Format per militars i civils (sovint famílies senceres), l'onada de refugiats es desplaça cap a l'altra banda dels Pirineus amb una marxa penosa marcada per la precipitació i els bombardejos de l'aviació franquista. La fugida es precipita quan Barcelona cau en mans dels franquistes el 26 de gener de 1939. Una vegada a França, els refugiats són "acollits" per les autoritats gales amb improvisació i una flagrant manca de mitjans. Bàsicament, la gestió de l'Administració francesa va consistir a internar molts dels exiliats a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.[2]
Entre gener i febrer de 1939 prop de 500.000 persones[1][2] de diferents ideologies van travessar els Pirineus per l'Alt Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès. Encara avui, la Retirada és qualificada a França com l'"èxode" massiu espanyol. Ara bé, durant l'estiu de 1937 França ja va acollir un elevat nombre de refugiats republicans espanyols procedents del front del nord que Javier Rubio estableix en prop de 200.000[3] i també a 15.000 refugiats catalans que des del 1936 van fugir de la Catalunya republicana.[4] Més de la meitat[2] dels refugiats espanyols de la Retirada van tornar a l'Espanya franquista durant les setmanes i mesos posteriors a l'exili.
Part d'aquestes persones (homes, dones, nens, vells, militars, civils, etc.),[2] van ser deportades a Espanya, on van ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats. Alguns van ser enviats a camps nazis a Alemanya.[2] Els que van quedar-se a França van desaparèixer, van estar obligats a fer treballs forçats o van ser tancats en camps de concentració.
- ↑ 1,0 1,1 Argelers recorda el camp de concentració dels republicans article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009. (francès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939 Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, Patrocinat per la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la Unió Europea i altres. (català) (castellà) (francès) (anglès)
- ↑ Rubio, Javier. La emigración de la guerra civil de 1936-1939. Historia del éxodo que se produce con el fin de la II República Española. (en castellà). Madrid: San Martín, 1977, p. 1120. ISBN 9788471401472.
- ↑ Rubió i Coromina, Jordi. L'èxode català de 1936 a través dels Pirineus. Gregal. Maçanet de la Selva: Gregal, 2015, p. 385. ISBN 978-84-943898-5-6.
Previous Page Next Page
