Laitakarita | |
---|---|
Fórmula química | Bi₄(Se,S)₃ |
Epònim | Aarne Laitakari |
Localitat tipus | Orijärvi, Kisko, Salo, Finlàndia Occidental, Finlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05d |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.03b |
Dana | 2.6.2.4 |
Heys | 3.7.22 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 4,22Å; c = 39,93Å; |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Color | blanc galena |
Duresa (Mohs) | 2 |
Lluïssor | metàl·lica |
Densitat | 7,93 g/cm³ (mesurada); |
Impureses comunes | Pb, Ag, Cu, Zn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1959 |
Símbol | Ltk |
Referències | [1] |
La laitakarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Aarne Vihtori Laitakari (1890-1975), geòleg, professor i director general del Servei Geològic de Finlàndia.[1]