La lamina A/C és un dels principals components de la làmina nuclear, tot i que també es troba distribuïda pel nucleoplasma en menor concentració. També és anomenada proteïna de filament per la seva funció estructural i de sostentació de la paret nuclear. Està codificada pel gen LMNA i pertany a la família de proteïnes lamines. Aquesta proteïna és important per l'estructura i estabilitat del nucli cel·lular (el qual regula el moviment de les molècules que surten i entren al nucli) i participa en diverses funcions nuclears: l'organització de la cromatina, la regulació de l'expressió d'alguns gens, la transcripció i la replicació i reparació del DNA.[1]
La lamina A i la lamina C, al estar sintetitzades a partir d'splicing alternatiu del mateix gen, tenen una seqüència pràcticament idèntica d'aminoàcids, i una forma i funció molt similars. Aleshores, podem dir que la lamina A i C són idèntiques al llarg dels 566 primers aminoàcids, tanmateix la lamina C manca de 98 aminoàcids a l'extrem carboxil terminal que sí es troben presents a la prelamina A. A més a més, la lamina C posseeix una seqüència única de sis aminoàcids, localitzada al seu extrem carboxil (de manera que la lamina A és 92 aminoàcids més llarga que la lamina C). Una altra important diferència, però, és l'absència en la lamina C de la regió CAAX box, la qual és modificada per un procés denominat farnesilació (unió d'una molècula anomenada farnesil),[2] que té un paper fonamental en l'ancoratge de les lamines a la membrana nuclear interna.[1][3]