Landgravi

Landgravi —Landgrave (anglès), Landgraf (alemany)— va ser un títol nobiliari usat normalment al Sacre Imperi i després en els territoris derivats d'aquest, comparable al de príncep sobirà, encara que etimològicament significa “comte d'un land”, que té un deure feudal directament amb l'emperador.^[1] La seva jurisdicció s'expandia de vegades a extensions considerables, sense estar subjugat a un càrrec intermedi, com el duc, bisbe o comte palatí. El landgravi exercia drets de sobirania; el seu poder de decisió era comparable al de príncep. El terme va aparèixer per primera vegada en la Baixa Lotaríngia a 1086. La forma femenina és landgravina, el càrrec o el territori governat pel landgravi és el landgraviat (com el Landgraviat de Turíngia o el de Hessen).