Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
ISO 8859-1 (també conegut com a Latin-1 o ISO/IEC 8859-1) és una norma de l'ISO que defineix la codificació de l'alfabet llatí, incloent els diacrítics (com lletres accentuades, ñ, ç), i lletres especials (com ß, Ø), necessaris per a l'escriptura de les següents llengües originàries d'Europa occidental: afrikaans, alemany, català o valencià, espanyol, euskera, aragonès, asturià, danès, escocès, feroès, finès, francès, gaèlic, gallec, anglès, islandès, italià, holandès, noruec, portuguès i suec.
Aquesta norma pertany al grup de jocs de caràcters de l'ISO coneguts com a ISO/IEC 8859 que es caracteritzen per posseir la codificació ASCII en el seu rang inicial (128 caràcters) i altres 128 caràcters per a cada codificació, amb el que en total fan servir 8 bits.
Els caràcters d'ISO-8859-1 són més els primers 256 caràcters de l'estàndard ISO 10646 (Unicode).
La norma ISO 8859-15 va consistir en una revisió de l'ISO 8859-1, incorporant el símbol de l'Euro i alguns caràcters necessaris per suportar plenament el francès, finès i estonià.