Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 agost 1694 ![]() San Vito dei Normanni (Itàlia) ![]() |
Mort | 31 octubre 1744 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Formació | Conservatori de la Pietà dei Turchini ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, organista ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Moviment | Música barroca ![]() |
Professors | Francesco Provenzale i Nicola Fago ![]() |
Alumnes | Ignazio Fiorillo, Pasquale Cafaro i Niccolò Piccinni ![]() |
Instrument | Orgue ![]() |
Lloc web | leonardoleo.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana. Autor de l'òpera L'Olimpiade, que va tenir un èxit extraordinari.[1]
Començà els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago i tenint com a company d'estudis el napolità Francesco Feo.[2]
Influït per Alessandro Scarlatti, impulsà l'òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza (1718), Le finte zingare (1724), L'amico traditore (1737), etc. colaborant amb aquesta tasca amb el compositor napolità Antonio Orefice.[3] Alhora conreà l'òpera seriosa i va escriure set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí.[4]
Va ser professor en el Conservatorio di Santa Maria di Loreto, de Nàpols, tenint entre els seus alumnes al napolità Ignazio Fiorillo (1715-1787).[5]