Lev Vigotski

Lev Vigotski

Biografia
Naixement	(yi) לײב װיגאָד 17 novembre 1896 Orxa (Belarús)
Mort	10 juny 1934 (37 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Universitat Estatal de Moscou Universitat Popular de la Ciutat de Moscou
Activitat
Camp de treball	Psicologia, defectologia, pedologia i ciència de la literatura
Ocupació	filòsof, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, pedagog, psicòleg, antropòleg
Ocupador	Institut Psicològic de l'Acadèmia Russa d'Educació Segona Universitat Estatal de Moscou Acadèmia d'Educació Comunista Krúpskaia Institut de Pedagogia Correccional Universitat Estatal de Moscou
Alumnes	Aleksei Leóntiev, Aleksandr Lúria, Alexander Zaporozhets (en) , Lidiya Bozhovich (en) i N. A. Menchinskai︠a︡ (en)
Influències	Baruch Spinoza
Obra
Estudiant doctoral	Aleksei Leóntiev, Lidiya Bozhovich (en) , Leonid Zankov (en) , Natalia Grigorevna Morozova (en) , Mariya Pevzner (en) , Ivan Solovyov (en) i Alexander Zaporozhets (en)
Família
Cònjuge	Roza Noevna Vygodskaya
Parents	Elena Kravtsova, neta David Vygodsky, cosí germà

Lev Semeónovitx Vigotski (rus: Лев Семёнович Выго́тский; belarús: Леў Сямёнавіч Выго́цкі) (Orxa, Belarus, Imperi Rus, 17 de novembre del 1896 - Moscou, URSS, 11 de juny 1934) fou un psicòleg del desenvolupament. D'acord amb la teoria de Vigotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, psicologia cultural, educativa i el desenvolupament infantil. No va ser descobert pel món occidental fins a la dècada dels 1960.^[1][2][3][4]

El caràcter prolífic de la seva obra i la seva mort prematura van fer que se'l conegui com a El Mozart de la psicologia (caracterització creada per Stephen Toulmin). La idea fonamental de la seva obra és que el desenvolupament dels humans només es pot explicar mitjançant la interacció social. El desenvolupament consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que inicialment no ens pertanyen, sinó que pertanyen al grup humà en el qual naixem, el qual ens transmet els productes culturals a través de la interacció social. La cultura, doncs, té un paper preponderant en la teoria de Vigotski: el desenvolupament individual no es pot entendre sense referència al mitjà social... en el qual el nen està inclòs (Tudge i Rogoff, 1989). El nen utilitza alguna mena de ferramenta o signe per a convertir relacions socials en funcions psicològiques.^[5]