Literatura sueca

El terme literatura sueca fa referències a la literatura escrita en suec o escrita per autors suecs.^[1]

El primer text literari de Suècia fou la Pedra de Rök, esculpida durant l'Era vikinga al voltant de l'any 800. Amb la conversió al cristianisme, al voltant de l'any 1100, Suècia va entrar a l'edat mitjana; els escriptors, lligats a monestirs, preferien l'ús del llatí. Amb tot, hi ha alguns textos d'aquest període escrits en el suec antic. La literatura sueca només va començar a florir quan es va estandarditzar la llengua, al segle xvi, gràcies a la traducció de la Bíblia el 1541. Aquesta traducció és anomenada Bíblia de Gustav Vasa.

El segle xvii va ser un segle important per a les lletres sueques, molts autors van desenvolupar la llengua per a usos futurs gràcies a la secularització i la llibretat en l'educació. Alguns d'aquests autors foren Georg Stiernhielm (s.XVII), que va ser el primer a escriure poesia clàssica en suec; Johan Henric Kellgren (s.XVI), va ser el primer a escriure en una prosa fluida; Carl Michael Bellman (finals del s.XVIII), fou el primer a escriure balades del burlesque; i August Strindberg (finals del s.XIX), un escriptor i dramaturg de temes socials i realistes que va assolir fama mundial. Els inicis del segle XX donen escriptors notables com Selma Lagerlöf (Premi Nobel de Literatura el 1909) i Pär Lagerkvist (Premi Nobel el 1951). Entre 1949 i 1959, Vilhelm Moberg va escriure la sèrie de 4 llibre Utvandrarna (Els emigrants), sovint considerats com una de les millors obres sueques.

Les dècades recents, un grup molt notable d'escriptors suecs han assolit fama internacional, sobretot gràcies al gènere de la novel·la negra: Henning Mankell o Stieg Larsson. També és ben coneguda fora de Suècia l'autora de llibres infantils Astrid Lindgren, autora de personatges com Pippi Långstrump, Emil i Lönneberga i altres.