Livermori

Livermori
	116Lv
	moscovi ← livermori → tennes
Aspecte
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	livermori, Lv, 116
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metall del bloc p¡)
Grup, període, bloc	16, 7, p
Pes atòmic estàndard	[293]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p4 (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 6(predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	12,9 g·cm−3(predit)
Punt de fusió	637–780 K, 364–507 °C((extrapolat))
Punt d'ebullició	1.035–1.135 K, 762–862 °C((extrapolat))
Entalpia de fusió	7,61 kJ·mol−1((extrapolat))
Entalpia de vaporització	42 kJ·mol−1 (predit)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	−2, +2, +4; (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 723,6 kJ·mol−1 (predit)
	2a: 1.331,5 kJ·mol−1 (predit)
	3a: 2.846,3 kJ·mol−1 (predit)
Radi atòmic	183 pm(predit)
Radi covalent	162–166 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Nombre CAS	54100-71-9
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del livermori

El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116. Pertany al grup 16 dels calcògens i al 7è període. La seva configuració electrònica és [Rn] 6d¹⁰ 7s² 7p⁴. Fou sintetitzat per un grup de científics russos i estatunidencs el 2000. El seu nom ve donat en honor del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a Livermore, Califòrnia, Estats Units, membres del qual participaren en el descobriment. S'han observat quatre isòtops, caps d'ells estable, per la qual cosa no s'han pogut fer a hores d'ara estudis experimentals sobre les seves propietats.^[5]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
↑ Thayer, John S. Relativistic Effects and the Chemistry of the Heavier Main Group Elements. 10, 2010, p. 83 (Challenges and Advances in Computational Chemistry and Physics). DOI 10.1007/9781402099755_2. ISBN 978-1-4020-9974-8.
↑ «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 01-12-2011. [Consulta: 27 maig 2014].

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[B&K-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021.

[BFricke-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.

[Thayer-4] Thayer, John S. Relativistic Effects and the Chemistry of the Heavier Main Group Elements. 10, 2010, p. 83 (Challenges and Advances in Computational Chemistry and Physics). DOI 10.1007/9781402099755_2. ISBN 978-1-4020-9974-8.

[5] «Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica» (en castellà). europapress.es, 01-12-2011. [Consulta: 27 maig 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors. Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Livermori

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.