(zh) 鄱阳湖 - Póyáng Hú ![]() | ||||
Tipus | llac ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País de la conca | República Popular de la Xina ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Jiangxi (RP Xina) ![]() | |||
| ||||
Ciutat riberenca | Jiujiang, Hukou, Xingzi, Duchang i Poyang | |||
Afluents | riu Gan Fu River (en) ![]() Le'an River (en) ![]() Xiushui River (en) ![]() Chang Jiang (en) ![]() Rao He (en) ![]() Xin River (en) ![]() ![]() | |||
Efluent | Iang-Tsé ![]() | |||
Conca hidrogràfica | conca del Iang-Tsé ![]() | |||
Característiques | ||||
Altitud | 12 m ![]() | |||
Profunditat | màxim: 25 m mitjana: 8,4 m ![]() | |||
Dimensió | 17 (![]() ![]() | |||
Superfície | 5.100 km² ![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 162.225 km² ![]() | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 12 febrer 1996 | |||
Identificador | 107 | |||
Mesures | ||||
Volum | 25.000 hm³ ![]() | |||
El llac Poyang (xinès tradicional: 鄱陽湖, xinès simplificat: 鄱阳湖, pinyin: Póyáng Hú, Gan: Po-yong U), situat a la Província de Jiangxi, és el llac d'aigua dolça més gran de la Xina.[1]
El llac és alimentat pels rius Gan, Xin, i Xiu, els quals connecten al Iang-Tsé a través d'un canal.
L'àrea del llac Poyang fluctua dràsticament entre les estacions seques i humides, però en aquests darrers anys la mida del llac ha estat decreixement en general En un any normal, la mitjana del llac és de 3.500 quilòmetres quadrats. A principis de 2012, a causa de la sequera i la pràctica d'embassar aigua a la Presa de les Tres Gorges, l'àrea del llac va assolir un mínim d'uns 200 km².[2]
Al juny de 1983, el govern de la província de Jiangxi va establir una reserva d'aus migratòries a la part occidental del llac on la majoria d'aus migratòries passen l'hivern. Aquesta Reserva, amb Wucheng al comtat Yongxiu com el seu centre, comprèn nou llacs i pantans estacionals, que inclouen Dahuci, Banghu, Zhonghuci i Shahu, amb una àrea total de 22.400 ha. Durant l'hivern, el llac es converteix en la llar d'un gran nombre de grues siberianes migratòries, el 90% de les quals passen l'hivern allà. La gran bandada de grues que s'estén més d'un parell de quilòmetres ha estat aclamada com la “segona gran muralla xinesa”.[3] i és molt popular per a l'observació d'aus.