Lleixiu

El lleixiu és una dissolució aquosa de sals alcalines, principalment hipoclorit de sodi ${\displaystyle {\ce {NaClO}}}$, que s'empra en la neteja com a desinfectant i blanquejant.

El mot «lleixiu» prové del llatí lixīvum, que té el mateix significat.^[1] És una dissolució que treu el color o blanqueja, sovint per la via de l'oxidació. Els lleixius comuns comercials inclouen el lleixiu que es fa servir a les cases, que és una solució d'hipoclorit de sodi (aproximadament un 3–6 %), amb peròxid d'hidrogen o un component que alliberi peròxid com el perborat de sodi, percarbonat de sodi, persulfat de sodi, pirofosfat de tetrasodi, o peròxid d'urea, junt amb catalitzadors i activadors, per exemple, tetraacetiletilenediamina o nonanoiloxibenzenesulfonat de sodi. La pols de lleixiu és hipoclorit de calci.

Molts lleixius tenen una forta acció bactericida i es fan servir per desinfectar i esterilitzar. Durant part del segle xx es venia en envasos blancs. Pel perill d'intoxicació en ser confós amb la llet o altres envasats similars, es promulgaren lleis que feien distribuir el lleixiu en ampolles d'un altre color, usualment groc.