Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Llevat de cervesa
Saccharomyces cerevisiae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | llevat de forner i beer yeast (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Saccharomycetes |
| Ordre | Saccharomycetales |
| Família | Saccharomycetaceae |
| Gènere | Saccharomyces |
| Espècie | Saccharomyces cerevisiae Meyen ex E.C. Hansen |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mycoderma cerevisiae |
.svg){kind=icon}
El llevat de cervesa[1] (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.[2] Com tots els llevats del gènere Saccharomyces, és capaç de produir etanol i diòxid de carboni mitjançant una fermentació anaeròbia.[3]
Els llevats del gènere Saccharomyces i, en especial, els de l'espècie Saccharomyces cerevisiae són molt importants industrialment arran del seu ús (actual i tradicional) per a la producció de cervesa, pa, vi i altres aliments.[4] En el pa, Saccharomyces és responsable de la seva esponjositat, mentre que en la cervesa i el vi és responsable del contingut alcohòlic.[2] En el camp de la investigació, el llevat Saccharomyces és un dels organismes model[2] i precisament per això és un dels principals llevats emprats en la investigació biotecnològica avui dia.[5] La reproducció de Saccharomyces cerevisiae és mitjançant gemmació.[4]
Es creu que aquest llevat fou originàriament aïllat de la pell de raïm (hom troba aquest llevat com a component de la fina capa blanca a la pell d'algunes fruites fosques com les prunes; es troba entre la cera de la cutícula).
Aquest llevat, per altra banda, és un dels models d'organisme eucariòtic més intensivament estudiats en biologia molecular i cel·lular, fins i tot més que Escherichia coli (en aquest cas com a model d'organisme procariota). Aquest organisme es troba darrere de la majoria de fermentacions comunes. Les cèl·lules de Saccharomyces cerevisiae poden prendre formes tant circulars com ovals, d'uns 5-10 micròmetres de diàmetre. La reproducció d'aquest microorganisme és principalment asexual i té lloc mitjançant un procés de divisió anomenat gemmació.
Aquest organisme ha estat molt útil a l'hora d'estudiar el cicle cel·lular, ja que es tracta d'un llevat fàcil de cultivar, però, a causa del fet que pertany als eucariotes, comparteix el complex de l'estructura interna cel·lular de plantes i animals. Prova de la utilitat d'aquest organisme en el món científic és que S. cerevisiae va ser el primer organisme eucariota el genoma del qual va ser completament seqüenciat. A la base de dades de genomes de llevat es troba altament representat i encara actualment és una eina molt important pel desenvolupament del coneixement bàsic sobre la funció i l'organització de la genètica i fisiologia de les cèl·lules eucariotes. El genoma de S. cerevisiae està compost de 13·10⁶ parells de bases i 6.275 gens, tot i que es creu que només prop d'uns 5.800 actuen com a veritables gens funcionals. S'ha estimat que aquest llevat comparteix un 23% dels gens amb l'espècie humana.
Saccharomices deriva del grec, que significa "floridura del sucre". Cerevisiae, per contra, prové del llatí, i significa "relatiu o pertanyent a la cervesa".
Aquesta espècie és també una font principal de llevat nutricional i dels extractes del llevat, emprats sovint com a complement vitamínic.
- ↑ «llevat de cervesa». A: Diccionari de veterinària i ramaderia. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Valls, Laura. «Éssers modèlics. Entre la natura i el laboratori.». Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Delegació de Catalunya.. Arxivat de l'original el 2018-11-08. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ Hassan, A. N.; Frank, J. F.. MICROORGANISMS ASSOCIATED WITH MILK (en anglès). San Diego: Academic Press, 2011, p. 447–457. ISBN 978-0-12-374407-4.
- ↑ 4,0 4,1 Bullerman, L. B.. SPOILAGE | Fungi in Food – An Overview (en anglès). Oxford: Academic Press, 2003, p. 5511–5522. ISBN 978-0-12-227055-0.
- ↑ Johnson, Eric A.; Echavarri-Erasun, Carlos. Chapter 3 - Yeast Biotechnology (en anglès). Londres: Elsevier, 2011, p. 21–44. ISBN 978-0-444-52149-1.
Previous Page Next Page
