Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Llibre de Susanna
| (grc) ΣΟΥΣΑΝΝΑ (de) Susanna im Bade  | |
|---|---|
,_Artemisia_Gentileschi.jpg) Susana i els vells per Artemisia Gentileschi | |
| Tipus | capítol de la Bíblia i tema artístic |
| Personatges | |
| Sèrie | |
| Part de | Additions to Daniel (en)  , Llibre de Daniel i Deuterocanònic |
El Llibre de Susanna (en hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα) és un relat afegit al Llibre de Daniel, en la Septuaginta (segle iii aC) i a la versió de Teodoció (segle ii), antigues traduccions de l'Antic Testament al grec.[1][2]
Com a text bíblic, els protestants el consideren apòcrif, però les esglésies catòliques i ortodoxes l'inclouen com a capítol 13 del Llibre de Daniel. L'Església d'Anglaterra no el considera entre les Escriptures i tampoc s'inclou al Tanakh jueu ni s'esmenta a la literatura hebraica antiga.
Algunes característiques del text grec fan pensar que potser no va existir un original hebreu o arameu, però la presència de parells de paraules en algunes descripcions o al·literacions són típiques de les literatures semítiques.
N'hi ha dues versions gregues. El text de la Septuaginta[3] només apareix al Codex Chisianus;[4] la versió de Teodoció apareix a la Vulgata i les bíblies catòliques. En un principi, es col·locava al començament de Daniel, però Jeroni d'Estridó l'ubicà al final, on es troba habitualment ara.
Sext Juli Africà no considera la història com a canònica, i Jeroni la tracta com una faula o exemple. Jeroni afegí una introducció on indicava que el llibre era apòcrif, ja que no havia estat escrit en hebreu com el Llibre de Daniel.
- ↑ Glancy, Jennifer A. «Susanna: Apocrypha» (en anglès). The Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ Howell Toy, Crawford. «Susanna, The History Of». JewishEncyclopedia.com. [Consulta: 19 gener 2025].
- ↑ Cohen, Shaye J. D.. The Beginnings of Jewishness: Boundaries, Varieties, Uncertainties (en anglès). University of California Press, 1999, p. 85. ISBN 978-0-520-21141-4.
- ↑ Dunn, James D. G.; Rogerson, John William. Eerdmans Commentary on the Bible (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 2003-11-19, p. 805. ISBN 978-0-8028-3711-0.
Previous Page Next Page
