Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Lliri blau
|
Per a altres significats, vegeu «Iris lutescens». |
Iris germanica  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Font de | oli d'iris i arrel de lliri blau |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Iridaceae |
| Tribu | Irideae |
| Gènere | Iris |
| Espècie | Iris germanica L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Iris florentina L. (basiònim)[1]
|
.svg){kind=icon}
El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris × germanica), és un híbrid de planta amb flors del gènere Iris dins la família de les iridàcies.[2]
Aquest híbrid és natiu dels Balcans però avui dia es troba present a gairebé tota Europa, l'est d'Àsia, el nord d'Àfrica alguns estats dels Estats Units d'Amèrica i a l'Argentina.[2]
A Catalunya és freqüentment cultivada i naturalitzada, en indrets més o menys àrids al voltant dels pobles. Probablement no hi hagi cap població autòctona d’aquest tàxon.[3] Als Països Catalans han estat citades altres quatre espècies autòctones de lliris blaus:
Iris latifolia (un endemisme dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica) és freqüent a tota la serralada pirinenca.
Iris xiphium (propi del Sud-oest d’Europa i Nord d’Àfrica) ha estat citat al delta de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Safor.
Iris spuria es pot trobar a les terres de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Marina Septentrional.
Iris lutescens, el lliri menut, és un endemisme de la Mediterrània occidental que viu en diversos indrets més o menys àrids de Catalunya i el País Valencià.
El nom d'Iris li ve en honor de la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor.
- ↑ «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
- ↑ 2,0 2,1 «Iris × germanica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.158. ISBN 84-7226-698-2.
Previous Page Next Page
