Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Llotja de la Seda
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (ca) Llotja de la Seda  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | llotja | ||||
| Arquitecte | Pere Comte Joan Ivarra Joan Corbera Domingo Urtiaga | ||||
| Construcció | 1482 - 1548 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | Gòtic i Renaixement | ||||
| Material | pedra blanca calcària i fusta | ||||
| Mesura | 17,4 ( ) × 35,6 ( ) × 21,39 ( ) m | ||||
| Alçada torre | 25,60 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | València | ||||
| Localització | València  País Valencià | ||||
| |||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i) i (iv) | ||||
| Identificador | 782 | ||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Identificador | RI-51-0000968 | ||||
| Codi IGPCV | 46.15.250-081[1] | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle xv). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La Llotja de la Seda de València, inaugurada a finals del segle XV, va començar com un mercat o borsa destinada principalment al comerç de la seda i altres mercaderies de luxe. Amb el temps, la Llotja va ampliar les seves funcions per incloure operacions financeres com préstecs i contractes d'assegurances, reflectint la creixent complexitat del comerç i la necessitat d'institucions que poguessin gestionar riscos financers i crèdit comercial.[2]
- ↑ «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ «The Commercial Influence of the Crown of Aragon in the Eastern Mediterranean (Thirteenth–Fifteenth Centuries)». The Crown of Aragon, 2017, pàg. 279.
Previous Page Next Page
