|
«Locres» redirigeix aquí. Si cerqueu els habitants de la Lòcrida, vegeu «Locris».
|
Locres Epizefiris (grec antic: Λοκροί Ἐπιζεφύριοι, llatí: Locri)[a] va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia. El territori de la ciutat era extens i encara va ser augmentat força més per Dionís el Vell, de Siracusa. Estava separat de Règion pel riu Halex (actualment Alice), i de Caulònia, al nord, pel Sagras (modern Alaro). A uns pocs quilòmetres al nord (uns 10), hi havia dues colònies de la ciutat, Itone i Meles, que són esmentades per Tucídides, per bé que hom no n'ha trobat cap rastre. Tenia, a més, les colònies d'Hipònion i de Medma, a l'altre costat de la península.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
