Lord Byron

Lord Byron

Biografia
Naixement	(en) George Gordon Byron 22 gener 1788 Ciutat de Westminster (Anglaterra)
Mort	19 abril 1824 (36 anys) Mesolongi (Grècia)
Causa de mort	sèpsia
Sepultura	Nottinghamshire
Membre de la Cambra dels Lords
valor desconegut
Dades personals
Formació	Harrow School (1801–) Universitat de Cambridge Trinity College Aberdeen Grammar School
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	poeta, diarista, militar, escriptor, llibretista, aristòcrata, traductor, dramaturg, autobiògraf, lletrista, polític, philhellene (en)
Membre de	Royal Society (1816–) Reial Societat de Literatura
Gènere	Poesia narrativa i literatura gòtica
Moviment	Romanticisme
Professors	Harutyun Avgeryan
Influències	Giovanni Battista Casti, Luigi Pulci i William Wordsworth
Carrera militar
Conflicte	Guerra d'independència de Grècia
Esport	savate natació
Obra
Obres destacables (1809) Les peregrinacions de Childe Harold (1817) Manfred (segle XIX) Don Juan
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Leeds BC MS 19c Byron Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Altres
Títol	Baró Byron (1798–1824)
Cònjuge	Anne Isabella Byron (1815–1816) Claire Clairmont
Parella	Claire Clairmont Augusta Leigh Margarita Cogni
Fills	Elizabeth Medora Leigh  () Augusta Leigh Ada Lovelace  () Anne Isabella Byron Allegra Byron  () Claire Clairmont
Pares	John Byron   i Catherine Gordon Byron
Germans	Augusta Leigh
Premis
Membre de la Royal Society
Signatura

George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a Lord Byron, fou un polític i poeta anglès,^[1][2] considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.^[3][4][5] Les seves obres més conegudes són els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan, que va quedar incomplet a la seva mort. Fou el pare de la matemàtica i precursora de la programació informàtica Ada Lovelace.

La fama de lord Byron no prové solament de la seva obra, sinó també d'una vida plena d'extravagàncies i escàndols, amb moltes amants, deutes, separacions, al·legacions per incest i sodomia, etc. Entre els fets que més destaquen, hi ha la seva participació personal en revolucions, a Itàlia i a Grècia. Va participar en la Guerra d'independència grega lluitant al costat dels grecs, i va morir en aquest país (es creu que de malària).

Lady Caroline Lamb va dir sobre ell: «Boig, dolent, i perillós de conèixer».