Ludwig Boltzmann

Ludwig Edward Boltzmann
	Ludwig Boltzmann
Biografia
Naixement	(de) Ludwig Eduard Boltzmann ; 20 febrer 1844 ; Viena (Imperi Austríac)
Mort	5 setembre 1906 (62 anys); Duino-Aurisina (Imperi austrohongarès)
Causa de mort	suïcidi, penjament
Sepultura	Zentralfriedhof (Viena) 48° 09′ 06″ N, 16° 26′ 18″ E / 48.151628°N,16.438456°E
Residència	Imperi Austríac
Nacionalitat	Imperi Austrohongarés
Formació	Universitat de Viena
Tesi acadèmica	Über die mechanische Bedeutung des zweiten Hauptsatzes der mechanischen Wärmetheorie (Sobre la interpretació mecànica de la segona llei de la termodinàmica) (1866)
Director de tesi	Josef Stefan
Es coneix per	La constant de Boltzmann
Activitat
Camp de treball	Física teòrica
Lloc de treball	Viena ; Múnic ; Graz ; Leipzig
Ocupació	Física
Organització	Universitat de Viena
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1904–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1902–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1900–1902); Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1899–); Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1899–); Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (membre estranger) (1897–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1896–); Acadèmia Francesa de les Ciències ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia Austríaca de Ciències ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Alumnes	Paul Ehrenfest, Marian Smoluchowski i Friedrich Hasenöhrl
Obra
Obres destacables	Obres destacables constant de Boltzmann; Equació de Boltzmann; distribució de Boltzmann; constant de Stefan-Boltzmann; llei de Stefan-Boltzmann; Fórmula d'entropia de Boltzmann ;
Estudiant doctoral	Paul Ehrenfest; Philipp Frank; Gustav Herglotz; Lise Meitner; Hermann von Lewinski
Família
Cònjuge	Henriette Boltzmann
Fills	Henriette Boltzmann, Ida Boltzmann
Premis
	(1r juny 1899) Membre estranger de la Royal Society; (1899) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford; doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo ;
	Signatura

Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms. Validant la hipòtesi de Demòcrit segons la qual «la matèria pot ser considerada com un conjunt d'entitats indivisibles», Boltzmann, amb l'ajut de la seva equació cinètica anomenada «de Boltzmann», va teoritzar sobre nombroses equacions de mecànica dels fluids.^[1] El 1877 va proporcionar la definició actual d'entropia, $S=k_{\rm {B}}\ln \Omega \!$ , on Ω és el nombre de microestats l'energia dels quals és igual a l'energia del sistema, interpretada com una mesura del desordre estadístic d'un sistema.^[2] Max Planck va anomenar la constant $k B$ com la constant Boltzmann.^[3]

En el transcurs de la seva carrera de físic, Boltzmann va tenir igualment l'ocasió d'adoptar un punt de vista filosòfic més general sobre les ciències. Tot inscrivint-se plenament en la tradició de filosofia de les ciències austríaques, les seves posicions poden igualment ser considerades alhora com una anticipació de les concepcions de Thomas Kuhn relatives a les revolucions científiques. Partidari d'un enfocament evolucionista inspirat dels treballs de Charles Darwin, Boltzmann considerà les teories científiques com tantes «imatges del món» susceptibles d'evolucionar en funció del nostre marc cultural. Va desenvolupar igualment la tesi segons la qual el coneixement consisteix principalment en una elaboració de models, i va sistematitzar aquesta idea a l'article Model que redacta per a l'Encyclopædia Britannica. Aquestes concepcions exercirien una influència decisiva sobre el positivisme lògic del Cercle de Viena, així com sobre Ludwig Wittgenstein que va reconèixer en ell una de les seves influències principals.

↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 27 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
↑ Klein, Martin. «Boltzmann, Ludwig». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. Commemorative Edition for Expo 70. Chicago: William Benton, 1970, p. 893a. ISBN 0-85229-135-3.
↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Partington, J.R. «[{{{url}}} An Advanced Treatise on Physical Chemistry]» p. 300, 1949.

[1] Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 27 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.

[EncycloBritan-2] Klein, Martin. «Boltzmann, Ludwig». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. Commemorative Edition for Expo 70. Chicago: William Benton, 1970, p. 893a. ISBN 0-85229-135-3.

[3] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Partington, J.R. «[{{{url}}} An Advanced Treatise on Physical Chemistry]» p. 300, 1949.

[1]

[2]

[3]

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors. Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Ludwig Boltzmann

Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.