Mao Zedong |
Nom original | (zh-hant) 毛澤東 (zh-hans) 毛泽东 |
---|
|
Naixement | (zh) 毛澤東 26 desembre 1893 Shaoshan (Dinastia Qing) |
---|
Mort | 9 setembre 1976 (82 anys) Zhongnanhai (RP Xina) |
---|
Causa de mort | infart de miocardi |
---|
Sepultura | Mausoleu de Mao Zedong (1976–) |
---|
|
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina |
---|
28 setembre 1956 – 9 setembre 1976 (mort) |
1r President de la República Popular de la Xina |
---|
27 setembre 1954 – 27 abril 1959 ← cap valor – Liu Shaoqi → |
President del Comitè Nacional de la Conferència Política Consultiva del Poble Xinès |
---|
21 setembre 1949 – 27 setembre 1954 ← cap valor – Zhou Enlai → |
President de la Comissió Militar Central del Partit Comunista Xinès |
---|
23 agost 1945 – 9 setembre 1976 ← cap valor – Hua Guofeng → |
President del Partit Comunista de la Xina |
---|
19 juny 1945 – 9 setembre 1976 ← cap valor – Hua Guofeng → |
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina |
---|
17 gener 1935 – 19 juny 1945 |
Membre del Consell Polític Nacional de la Xina |
---|
|
|
|
Residència | Zhongnanhai Mao Zedong's Former Residence (en) Former residence of Mao Zedong during his first stay in Beijing (en) |
---|
Grup ètnic | Xinesos han |
---|
Religió | Ateisme i ateu |
---|
Formació | Primera Universitat Normal de Hunan (1913–1918) primer institut de Changsha (1912–1912) primer institut de Xiangxiang (1911–1911) institut Dongshan (1910–1911) |
---|
Alçada | 180 cm |
---|
Lateralitat | dretà |
---|
Color de cabells | Negre |
---|
|
Camp de treball | Ensenyament i política |
---|
Ocupació | bibliotecari (1918–1919), polític, estratega, teòric polític, revolucionari, professor, escriptor, filòsof, poeta, cal·lígraf |
---|
Activitat | - 1976 |
---|
Ocupador | Biblioteca de la Universitat de Pequín |
---|
Partit | Guomindang (1923–1927) Partit Comunista de la Xina |
---|
Moviment | Marxisme-leninisme-maoisme |
---|
Professors | Li Yuanfu |
---|
|
Branca militar | Exèrcit Popular d'Alliberament, Exèrcit Roig Obrer i Camperol Xinès i Nou Exèrcit |
---|
Conflicte | Guerra civil xinesa Segona Guerra Sino-japonesa Guerra de Corea conflicte fronterer sino-soviètic Guerra del Vietnam Guerra Sinoíndia Expedició del Nord |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Jiang Qing (1938–1976), mort de la persona He Zizhen (1928–1938) Yang Kaihui (1920–1930), mort del cònjuge Luo Yixiu (1908–1910) |
---|
Fills | Mao Anying () Yang Kaihui Mao Anqing () Yang Kaihui Mao Anlong () Yang Kaihui Yang Yuehua () He Zizhen Li Min () He Zizhen Li Na () Jiang Qing |
---|
Pares | Mao Yichang i Wen Qimei |
---|
Germans | Mao Zemin Mao Zetan |
---|
|
|
Signatura |
|
|
- 毛泽东 també es pot trobar escrit com Mao Tse Tung, Mao Tse-Tung o Mao Zhe Tung
Mao Zedong (?·pàg.) (xinès simplificat: 毛泽东, xinès tradicional: 毛澤東, pinyin: Máo Zédōng) (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès. El 1921 va ser un dels fundadors del Partit Comunista de la Xina. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, i arribà a cap del moviment comunista el 1935. El 1949 després d'una llarga guerra civil proclamà la República Popular de la Xina.
Va ser president del Politburó del Partit Comunista de la Xina des del 1943 i president del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa Xina com a resultat de la victòria en la Guerra Civil xinesa i funda la República Popular de la Xina el 1949.
Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a maoisme, en paral·lel a la ideologia política de l'estalinisme, i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l'agricultura durant l'anomenat Gran Salt Endavant. Va crear, i més tard trencar, l'aliança amb la Unió Soviètica. Més endavant va encetar la Revolució Cultural.
A Mao se li reconeix la creació d'una Xina unificada, en pau i sense dominació estrangera per primer cop des de la Primera Guerra de l'opi; al mateix temps és molt criticat pels
episodis de fam de 1958–1961 i per la violència que va acompanyar la Revolució Cultural.