Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Mar d'Irlanda
| ||||
| Tipus | mar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | illa d'Irlanda | |||
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Regne Unit, Irlanda i Illa de Man | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Profunditat | 262 m | |||
La mar d'Irlanda (en gaèlic irlandès Muir Éireann o Muir Meann,[1] en anglès Irish Sea, en gaèlic escocès Muir Èireann,[2] en manx Mooir Vannin,[3][4][5][6] en gal·lès Môr Iwerddon) és un braç de mar situat al nord-oest d'Europa que separa les illes d'Irlanda, a l'oest, i la Gran Bretanya, a l'est. La seva extensió és d'uns 104.000 km². Al nord-oest, comunica amb l'oceà Atlàntic mitjançant el canal del Nord, i al sud amb la mar Cèltica pel canal de Sant Jordi. Conté les illes de Man i Anglesey.[7][7]
Es va formar fa uns 20.000 anys al final de l'era glacial; al començament era un enorme llac d'aigua dolça, però amb el desglaç generalitzat va esdevenir un mar quan hi va entrar l'aigua salada de l'oceà.
Té una gran importància econòmica pel que fa al comerç regional, el transport marítim, la pesca i la generació d'electricitat (energia eòlica i nuclear) a les seves costes; també té notables camps d'explotació petroliera i de gas natural. S'ha discutit llargament la possibilitat de construir un túnel ferroviari submarí entre els dos estats costaners de 80 km de llargada. El trànsit anual entre ambdues illes és de més de 12 milions de passatgers i de 17 megatones de mercaderies.
És, per tant, una via de comunicació molt freqüentada, amb un bon nombre d'enllaços marítims entre la Gran Bretanya i Irlanda: de Swansea a Cork, de Fishguard i Pembroke a Rosslare, de Caergybi a Dún Laoghaire, de Stranraer a Belfast i Larne, i de Cairnryan a Larne. També hi ha la connexió Liverpool-Belfast amb escala a l'illa de Man.
- ↑ «Muir Éireann». téarma.ie – Dictionary of Irish Terms. Foras na Gaeilge i Dublin City University. Arxivat de l'original el 10 Maig 2017. [Consulta: 18 novembre 2016].
- ↑ Cambridge Medieval Celtic Studies, Issues 33–35 University of Cambridge (Gran Bretaña). Department of Anglo-Saxon, Norse and Celtic 1997
- ↑ Electronic Dictionary of the Irish Language
- ↑ Bannerman, David Armitage. The Birds of the British Isles: Volume 12. Edimburg: Oliver and Boyd, 1963, p. 84.
- ↑ The Caledonian [Nova York], 4, 1903, pàg. 25.
- ↑ «Irish Sea Facts». Irish Sea Conservation. Arxivat de l'original el 11 maig 2011. [Consulta: 3 juliol 2011].
- ↑ 7,0 7,1 «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition + corrections». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
Previous Page Next Page
