Nom original | (la) Marcus Aurelius Antoninus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Marcus Aelius Aurelius Verus Caesar 26 abril 121 Roma (Imperi Romà) |
Mort | 17 març 180 (58 anys) Vindobona (Imperi Romà) |
Causa de mort | pesta |
Sepultura | Mausoleu d'Hadrià |
Emperador romà | |
7 març 161 – 17 març 180 ← Antoní Pius – Còmmode → | |
Cònsol romà | |
Senador romà | |
Qüestor | |
Dades personals | |
Residència | Roma |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | polític, escriptor, filòsof, monarca |
Període | Alt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Era de l'Egipte romà, Cinc grans emperadors i Principat |
Moviment | Estoïcisme |
Professors | Alexandre de Cotièon, Herodes Àtic, Marc Corneli Frontó, Quint Juni Rústic i Gneu Claudi Sever |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | August |
Família | Antonina |
Cònjuge | Faustina Menor |
Parella | Ceionia Fabia |
Fills | 14 fills i filles, incloent Còmmode, Ànnia Lucil·la |
Pares | Marc Anni Ver Domícia Lucil·la |
Germans | Annia Cornificia Faustina |
Parents | Malemnius, ancestre |
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver. També és conegut per ser un important filòsof del període de l'estoïcisme romà i autor del recull de reflexions Meditacions. Durant el seu regnat va haver de combatre la sublevació dels parts, les invasions dels pobles germànics a través del Danubi i les dels mauretans a través d'Hispània. Les legions que van combatre contra els parts (161-166) van tornar portant la pesta antonina, la primera gran epidèmia que assolà l'imperi.[1] El seu resultat va ser una elevada mortaldat que va començar a reduir la població.