Masculinitat

El terme masculinitats generalment s'utilitza en plural per donar a entendre que no existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes.

Es tracta del conjunt de qualitats, atributs, rols, experiències, pràctiques i comportaments associats al fet de ser home d’acord amb les convencions socials de cada cultura. El terme s’utilitza en plural per fer evident que la masculinitat no és natural sinó que es tracta de construccions culturals canviants en les societats i al llarg de la història, i per mostrar que hi pot haver moltes maneres de viure la masculinitat. Es tracta d’una expressió emergida als Critical Studies of Men and Masculinities que es van començar a realitzar des d’una perspectiva de gènere a partir de final dels anys vuitanta del segle passat. Aquests estudis mostren que les identitats masculines varien no només segons l’època o el lloc, sinó també en funció de factors com l’edat, la classe social o el grup ètnic. També s’usa per reclamar models de masculinitat alternatius o contraris al model hegemònic que tradicionalment ha definit un tipus de masculinitat (agressiva, dominant en l’espai públic) per contraposició a una feminitat considerada negativament. Això és, unes masculinitats que tinguin consciència crítica de la seva condició i posició de privilegi per gènere, perquè esdevinguin aliats en la lluita contra la misogínia, l’homofòbia i la prepotència implícita en el model de masculinitat patriarcal.^[1]