La massa mare o cap de feina, en algunes zones també anomenat creixent o rent,[1] és una barreja de farina, principalment de blat o sègol i aigua, que fermenta espontàniament gràcies a la presència de bacteris acidolàctics i llevats procedents de la farina i l'ambient. La massa mare es fa servir en la fabricació de pa i productes de brioxeria perquè aporta propietats sensorials, millora aspectes nutricionals i allarga la vida útil dels productes finals, degut a l'activitat metabòlica dels microorganismes presents.[2]
La massa mare o cap de feina s'obté a base d'anar refrescant (procés d'alimentar la barreja inicial de farina i aigua que ha fermentat durant unes hores amb una nova incorporació de farina i aigua) consecutivament, amb l'objectiu de mantenir constant l'activitat metabòlica de les diferents comunitats microbiològiques i obtenir una pasta final, que en alguns casos s'anomena «esponja mare», que servirà d'agent fermentatiu.[3][4][5] Els microorganismes adaptats de la massa mare s'encarregaran de produir el CO₂ que farà pujar la massa.[6]
Entre les principals característiques que diferencien el pa de massa mare del pa elaborat únicament amb llevat de forner (Saccharomyces cerevisiae), destaquen: el pH més baix (3.8-4.6), més volum, més aroma, més protecció contra contaminacions microbianes indesitjables i la millora d'alguns aspectes nutricionals.[7]