Aquest article tracta sobre el rei d'Esparta del temps de la guerra de Troia. Vegeu-ne altres significats a «Menelau (desambiguació)». |
Menelau aixeca el cos de Patrocle. Còpia d'un original grec, Piazza Della Signoria, Florència, Itàlia | |
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Ilíada |
Mitologia | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Parella | Cnòssia |
Cònjuge | Helena |
Mare | Aèrope |
Pare | Atreu |
Fills | Hermione, Xenòdam, Nicòstrat, Megapentes, Plístenes, Morrafi, Etiolau, Còrit (fill de Menelau) i Troni |
Germans | Agamèmnon i Anaxíbia (filla d'Atreu) |
Altres | |
Càrrec | rei mitològic d'Esparta |
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes. La seva mare, Aèrope, era filla de Catreu, rei de Creta, que Naupli havia portat a Micenes quan el seu pare la va expulsar per haver-se lliurat a un esclau, o perquè tenia por que un dels seus fills el matés, com havia dit un oracle. De vegades la tradició diu que el pare d'Agamèmnon i Menelau no era Atreu, sinó Plístenes, un fill d'Atreu. Però els autors que fan de Plístenes el seu pare diuen que aquest va morir jove, i que els dos germans van ser criats per Atreu. Estant casat amb la bella Helena, esclatà la Guerra de Troia després que el fill del rei Príam, Paris, la segrestés.