Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Mercuri (planeta)
.svg){kind=small} Mercuri .svg){kind=small} | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Imatge acolorida del MESSENGER  | |||||||
| Tipus | planeta inferior i planeta interior | ||||||
| Descobert per | valor desconegut | ||||||
| Data de descobriment | valor desconegut , valor desconegut | ||||||
| Epònim | Mercuri | ||||||
| Cos pare | Sol | ||||||
| Cossos fills | |||||||
| Època | J2000.0 | ||||||
| Dades orbitals | |||||||
| Apoàpside | 0,4667 ua 69.817.445 km | ||||||
| Periàpside | 0,3075 ua (arg (ω): 29,124) 46.001.009 km (arg (ω): 29,124) | ||||||
| Semieix major a | 57.909.176 km i 0,3871 ua[2] | ||||||
| Excentricitat e | 0,20564[3] | ||||||
| Període orbital P | 87,97 d[4] | ||||||
| Període sinòdic | 115,88 d | ||||||
| Velocitat orbital mitjana | 47,87 km/s[1] | ||||||
| Anomalia mitjana M | 174,796 ° | ||||||
| Inclinació i | 7,00498 ° ↔ eclíptica[3] | ||||||
| Longitud del node ascendent Ω | 48,33077 °[3] | ||||||
| Característiques físiques i astromètriques | |||||||
| Distància de la Terra | 82.000.000 km (perigeu) 217.000.000 km (apogeu) | ||||||
| Radi | mitjana: 2.439,7 km[7] línia equatorial: 2.439,7 km[7] polar: 2.439,7 km[7] | ||||||
| Diàmetre | 4.878 km[8] | ||||||
| Aplatament | 0 | ||||||
| Magnitud aparent (V) | 1,9 (banda V)[9] | ||||||
| Diàmetre angular | 4,5 ″[9]–13 ″[9] | ||||||
| Àrea de superfície | 74.800.000 km²[10] | ||||||
| Massa | 330 Yg | ||||||
| Volum | 60.830.000.000 km³[10] | ||||||
| Densitat mitjana | 5,427 g/cm³[10] | ||||||
| Rotació sideral | 58,646 dies 1407,5 h[5] | ||||||
| Gravetat superficial equatorial | 3,7278 m/s² | ||||||
| Velocitat d'escapament | 4,25 km/s[5] | ||||||
| Obliqüitat | 2,11′ ± 0.1′[6] | ||||||
| Ascensió recta (α) | 18h 44m 2.4s[9] | ||||||
| Declinació (δ) | 61° 24' 50.4''[9] | ||||||
| Albedo | 0,068 (albedo de Bond)[11] | ||||||
| Temperatura de superfície |
| ||||||
| Pressió superficial | mínima | ||||||
| Composició atmosfèrica | 42% oxigen molecular 29,0% sodi 22,0% hidrogen 6,0% heli 0,5% potassi Quantitats traça d'argó, nitrogen, diòxid de carboni, vapor d'aigua, xenó, criptó i neó[1] | ||||||
| Part de | sistema solar interior | ||||||
| Format per | |||||||
Mercuri és el primer planeta del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol i el més petit de tots. El seu període orbital, de tan sols 87,97 dies terrestres, és el més curt de tots els planetes que giren al voltant del Sol. S'anomena així en honor del déu romà Mercuri, patró del comerç, missatger dels déus i mitjancer entre els déus i els mortals, que correspon al déu grec Hermes. Igual que Venus, Mercuri gira al voltant del Sol seguint una òrbita situada a l'interior de l'òrbita de la Terra, és a dir, és un planeta inferior. La seva distància aparent del Sol, vista des de la Terra, mai no passa de 28°. La seva proximitat a l'astre rei fa que tan sols sigui visible a l'horitzó occidental després de la posta del sol o l'horitzó oriental abans de la sortida del sol, generalment en el crepuscle. En aquest moment del dia, es pot veure com un objecte brillant semblant a un estel, tot i que costa més d'observar que Venus.
Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre el 1974 i el 1975, solament va cartografiar un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat l'altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener del 2008. Va fer-hi un altre vol el 29 de setembre del 2009.[12] Una gran part de l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiat amb aquests vols. La sonda va entrar en una òrbita el·líptica al voltant del planeta el 18 de març del 2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir el 29 de març del 2011.[13] Va orbitar Mercuri unes 4.000 vegades durant quatre anys abans d'exhaurir el combustible i estavellar-se contra la superfície del planeta el 30 d'abril de 2015.[14][15][16]
Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys de l'1%, tan fort com el de la Terra.[17] És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre 90 i 700 K (−183 i 427 °C).[18]
Es coneixen observacions enregistrades de Mercuri des del mil·lenni I aC. Ja abans del segle iv aC, els astrònoms grecs creien que el planeta no era un sinó dos objectes diferenciats: un de visible a l'alba, que anomenaven Apol·lo, i l'altre, visible només a la posta, que anomenaven Hermes.[19] Popularment es coneix com a estel de Sant Mateu o favera.[20] El símbol astronòmic de Mercuri és una versió estilitzada del caduceu d'Hermes.[21]
- ↑ 1,0 1,1 «Mercury Fact Sheet». NASA Goddard Space Flight Center, 30-11-2007. [Consulta: 28 maig 2008].
- ↑ ISBN-10: 0387987460.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Afirmat a: Keplerian elements for approximate positions of the major planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 15 febrer 2015.
- ↑ URL de la referència: http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/mercuryfact.html. Data de consulta: 18 juny 2014. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/6QPNXiw5w. Data d'arxivament: 17 juny 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Munsell, Kirk; Smith, Harman; Harvey, Samantha. «Mercury: Facts & Figures». Solar System Exploration. NASA, 25-02-2008. Arxivat de l'original el 2015-11-16. [Consulta: 7 abril 2008].
- ↑ Margot, J. L.; Peale, S. J.; Jurgens, R. F.; Slade, M. A.; Holin, I. V. «Large Longitude Libration of Mercury Reveals a Molten Core» (en anglès). Science, 316, 5825, 04-05-2007, pàg. 710-714. DOI: 10.1126/science.1140514. ISSN: 0036-8075.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Jürgen Oberst «Report of the IAU Working Group on Cartographic Coordinates and Rotational Elements: 2009» (en anglès). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy, 2, 04-12-2010, pàg. 101-135. DOI: 10.1007/S10569-010-9320-4.
- ↑ URL de la referència: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/education/schoolyard_ss/sss_mercurym.html. Citació: Actual Diameter - 4878 km..
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 URL de la referència: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/mercuryfact.html.
- ↑ «Mercury Fact Sheet», 19-08-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ «MESSENGER Gains Critical Gravity Assist for Mercury Orbital Observations». MESSENGER Mission News, 30-09-2009. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 30 setembre 2009].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesMessCountdown - ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ «From Mercury orbit, MESSENGER watches a lunar eclipse». Planetary Society, 10-10-2014. [Consulta: 23 gener 2015].
- ↑ «Innovative use of pressurant extends MESSENGER's Mercury mission». Astronomy.com, 29-12-2014. [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ «Mercury magnetic field». C. T. Russell & J. G. Luhmann. [Consulta: 16 març 2007].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Background Science». European Space Agency. Arxivat de l'original el 2016-09-04. [Consulta: 23 maig 2008].
- ↑ Dunne, J. A. and Burgess, E.. «Chapter One». A: The Voyage of Mariner 10 — Mission to Venus and Mercury. NASA History Office, 1978. Arxivat 2011-05-24 a Wayback Machine.
- ↑ Amades, Joan.. Astronomia i meteorologia populars. 1. ed. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1993. ISBN 8486542707.
- ↑ Duncan, John Charles. Astronomy: A Textbook. Harper & Brothers, 1946, p. 125. «The symbol for Mercury represents the Caduceus, a wand with two serpents twined around it, which was carried by the messenger of the gods.»
Previous Page Next Page
