Metxa lenta

La metxa lenta, també anomenada metxa de cordó o metxa pirotècnica,^[1] és un cordó que crema lentament o també la espoleta de fil utilitzada pels primers mosqueters, artillers o soldats per encendre els arcabussos, mosquets, canons, projectils i petards. Les metxes lentes eren més adequades per emprar-se en armes de pólvora negra, perquè una metxa lenta es podia manejar amb brusquedat sense apagar-se, i només presentava una petita punta incandescent en comptes d'una gran flama que pogués encendre per accident la pólvora propera.^[2] La metxa lenta de diversos tipus va ser un dels primers tipus d'espoleta utilitzats en artilleria .

Les metxes lentes també s'utilitzaven en la perforació i voladura de roques per encendre càrregues de pólvora.