Una micorriza (del grec: mycorrhiza «fong i arrel»),[1] és una relació simbiòtica (generalment del tipus mutualística, però ocasionalment feblement patogènica) que s'estableix entre un fong i les arrels de les plantes vasculars.[2] En el 95% de les plantes que s'han estudiat s'ha trobat aquesta simbiosi.[3] Una excepció són les plantes de la família de la col (brassicàcies). L'associació de les micorrizes amb les plantes és present des de fa 400 milions d'anys[4]
En una associació amb micorrizes els fongs colonitzen les arrels de la planta hoste, ja sigui de forma intracel·lular com passa en els anomenats fongs micorizítics arbusculars (AMF arbuscular mycorrhizal fungi), o extracel·lularment en els anomenats fongs ectomicorizítics. Les micorrizes són un component important en la vida i la química del sòl.
La majoria de bolets comestibles dels boscos de pins (rovelló, llenega, rossinyol, fredolic, palometa, agulletes, etc.) són esporocarps de fongs micorrízics. Tots aquests fongs viuen connectats als arbres vius, i ambdós obtenen benefici d'aquesta simbiosi. Algunes plantes són micorrizades artificialment ja sia per obtenir bolets comestibles (tòfones per exemple) o per millorar-ne el creixement sense necessitar adobs químics (especialment s'utilitzen fongs del gènere Glomus). Les micorrizes incrementen la resistència de les plantes a les malalties provinents del sòl i permeten que les plantes colonitzin terres ermes.