Els vents de la Mediterrània
|
---|
El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud. En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.[1] D'acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud. El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.[2]