Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Mina d'aigua
|
No s'ha de confondre amb Aigua de mina. |
Una mina d'aigua o font de mina és el nom que reben als Països Catalans, unes galeries d'aigua, típiques d'aquestes contrades, utilitzades com conducció subterrània o semi-subterrània per abastar d'aigua als nuclis de població, que han tingut un especial desenvolupament fins al segle xix, en algunes poblacions des de l'època romana[1] i en altres a partir de l'ocupació musulmana de la península.[2] És un sistema de captació d'aigües subterrànies per al reg agrícola o ús domèstic i industrial que consisteix en una galeria horitzontal de captació d'aigua subterrània, connectada en alguns casos, amb la superfície mitjançant un seguit de pous de ventilació, que s'han fet servir durant la construcció. La galeria busca l'aigua de la capa freàtica i la canalitza per a aprofitar-ne fins a un dipòsit (o bassa) a la sortida des d'on és distribuïda als consumidors.[3]
La font de mina és una galeria paredada, excavada per arribar a la capa freàtica i donar sortida a l'aigua per gravetat.[4] Serveix per a obtenir aigua per al reg i el consum humà i del bestiar. Les fonts són a les planes, vora els torrents o integrades dins les marjades. Algunes mines són excavades en el terreny i altres aprofiten una paret del llit d'un torrent com a mur lateral.[5]
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesArenillas - ↑ Wilson, Andrew. «Hydraulic Engineering and Water Supply». A: Oleson. Handbook of Engineering and Technology in the Classical World. New York: Oxford University Press, 2008, p. 290–293. ISBN 978-0-19-973485-6. Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesLabate 2016 i603 - ↑ Simón, E.P.. Onomàstica de Riudoms. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 19 (Treballs de l'Oficina d'Onomàstica). ISBN 978-84-7283-855-0.
- ↑ Alomar Canyelles, et al., Guillem. La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies (en català i anglès). 1a edició. Palma - Palerm: Consell de Mallorca FODESMA, 2002, p. 203.
Previous Page Next Page
