Mitologia asteca

La mitologia asteca forma part de la civilització asteca. Aquesta mitologia té algunes característiques en comú amb la mitologia maia.^[1] Els asteques, originalment, eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mèxic, van dur els seus propis déus. El més important n'era l'Huitzilopochtli, que significa «el colibri esquerre»; no obstant això, segons la Laurette Sejourne, en el llenguatge esotèric nàhuatl, es pot traduir com a «l'ànima del guerrer que ve del paradís».^[2] Quan van arribar a la vall de Mèxic, o vall de l'Anahuac, els asteques van intentar d'incorporar la cultura i els déus de les civilitzacions més avançades i la de civilitzacions més antigues com la tolteca. Així, van incloure Tlaloc, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl. És un moviment civilitzador comparable amb els romans, que acceptaven les divinitats dels pobles colonitzats en el panteó, el conjunt de tots els éssers divins.^[3][4]

Tanmateix, alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la història per posar-hi el seu déu tribal Huitzilopochtli al mateix nivell que els altres déus nahues. A mesura que els asteques van començar a conquerir altres pobles, van acceptar nous déus, i enllaçaren les seves històries amb la dels déus que ja tenien. Segons Miguel León-Portilla, en l'època de la conquesta, els asteques eren en un procés de sincretisme,^[5] en què tots els déus serien només expressions de les potències d'una deïtat principal, Ometéotl & Omecihuatl.

Aquesta és una antiga parella de déus, que literalment significa «Senyor dos», «Senyora dos», però Léon-Portilla tradueix com «senyor/senyora de la dualitat»^[6] i implica un déu amb característiques femenines i masculines. Aquest déu és molt més antic que la civilització nahua i, segons algunes llegendes, és l'origen de tots els déus. Era poc conegut pel poble, però molt present en la poesia de les classes superiors se li rendia una espècie de culte.^[6] Una característica d'aquesta religió era que els déus que acompanyaven a Ometeotl eren mortals.^[7]

Els asteques al segle xvi XVI, tenien un panteó complex i diversificat d'un dos-cents déus i deesses. Es poden dividir en tres grups. Cadascú supervisa un dels tres aspectes de l'univers: el cel o el firmament; la pluja, la fertilitat i l'agricultura; i, finalment, guerra i sacrifici.^[8]