Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del segle xix[1] al xx que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

El mot va ser encunyat el 1881 per Charles Périn (1815-1905),[2] un economista llec belga, com a terme sintètic per al conjunt d'intents de reconciliar els catòlics liberals amb les idees de la Revolució Francesa i la democràcia.[3] Els modernistes criticaven els dogmes de l'Església catòlica, que consideraven com meres expressions simbòliques, que no s'han de considerar com a veritats absolutes, però com al·legories que s'han de situar i de comprendre en el seu context històric.[4] Els teòlegs acusats de modernisme cercaven un camí per connectar l'església amb la modernitat i adaptar-se a un món canviant.[5] No es pot lligar el modernisme teològic amb el modernisme artístic, tot i que són moviments simultanis.[6]

El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili sane exitu i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907).[7] El novembre va seguir il motu proprio Praestantia scripturae que incita a purgar les llibreries i que sanciona d'excomunió els modernistes que perseverin.[8]

«Els adeptes del modernisme teològic volien forçar la transformació de l'Església per tal d'adaptar-la als temps moderns, en un agosarat intent de racionalització de la fe cristiana, filtrant els continguts sobrenaturals de la revelació amb la metodologia racional i positivista.»[6] El 1908, Miquel d'Esplugues defineix el modernisme com un conjunt d'errors, heretgies, desvergonyiment, pedanteries, necieses ridículs, una maligne malaltia religiosa, científica i social.[9] El sacerdot i funcionari vaticà, Umberto Benigni, va crear el 1909 la xarxa segreta Sodalitium Pianum per a espionar i denunciar a la Santa Seu persones que propagaven idees modernistes.

  1. ↑ «Modernisme (filosofia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Périn, Charles. Le Modernisme dans l'église d'après des lettres Inédites de la Mennais [El modernisme a l'església segons les lletres inedites de La Mennais] (llibre electrònic en línia) (en francès). París - Lió: Librairie Victor Lecoffre, 1881, p. 45. ISBN 0-666-93183-6. OCLC 1356024115. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Arnold, 2007, p. 13.
  4. ↑ «Modernisme». Filoxarxa, Diccionari enciclopèdic de filosofia. [Consulta: el 26 gener 2023].
  5. ↑ Arnold, 2007, p. 10.
  6. ↑ 6,0 6,1 Serra de Manresa, Valentí «El franciscanisme a Catalunya durant la crisi modernista». Revista catalana de teologia, volum 34, 2, 2009, pàg. 523-524.
  7. ↑ Sarto (Pius X), Giuseppe Melchiore. Pascendi Dominici gregis (en francès). Roma: Vaticà, 1907. 
  8. ↑ Sarto (Pius X), Giuseppe Melchiore. «Praestantia Scripturae» (en italià), 18-11-1907. [Consulta: 26 gener 2023].
  9. ↑ d'Esplugues, Miquel «Algo sobre controversia religiosa. El modernismo y las tendencías modernistas [Quelcom sobre controvèrsia religiosa. El modernisme i les tendències modernistes] » (en castellà). Revista de estudios Franciscanos, 1908, pàg. 65-66., citat per: Massot i Muntaner, Josep. Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporánia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1973, p. 112. ISBN 9788472021686. 

Previous Page Next Page






الحداثة في الكنيسة الكاثوليكية Arabic Modernismus (teologie) Czech Reformkatolicisme Danish Modernismus (Katholizismus) German Modernism in the Catholic Church English Modernismo teologia EO Modernismo teológico Spanish Modernisme dans l'Église catholique French Modernizmus (katolikus) Hungarian Modernisme dalam Gereja Katolik ID

Responsive image

Responsive image